Les botigues de gran format venen menys aliments al país
L'índex global de vendes del comerç detallista ha mostrat una lleugera pujada del 0,4% a preus corrent durant l'agost respecte a fa un any. No obstant això, darrere d'aquesta xifra general hi amaga una realitat diferent en el sector alimentari.
Mentre que la venda de productes no alimentaris augmenta lleugerament un 4,4%, la demanda dels aliments ha patit una caiguda significativa. Aquest descens s'ha produït tant a preus corrent com ajustant per l'inflació. En concret, quan es descompta l'efecte de la pujada de preus (a preus constants), el retrocés dels aliments és encara més brut: un 5,4% menys que fa un any.
> "La venda de productes alimentaris presenta un descens del 5,4%". Aquesta dada reflecteix una dinàmica on els consumidors redueixen la seva compra bàsica o busquen alternatives fora dels grans magatzems.
Per contra, el sector no alimentari actua com a contrapeso econòmic dins d'aquestes superfícies, creixent un 1,2% en termes reals. Aquesta divergència entre alimentació i altres productes planteja qüestions sobre la canvi de hàbits dels andorrans o l'impacte del preu a les gales.
Un sector que manté el seu pes laboral malgrat els números
Malgrat aquest descens en vendes, l'ocupació al comerç detallista gran format ha crescut un 1,9%. Això indica que l'activitat econòmica no s'està desprenent de personal, sinó que es redistribueix o augmenta la jornada existent.
La composició del treballador en aquestes empreses segueix sent majoritàriament femenina: el 64,2% són dones. A més, el mercat laboral és estable pel que fa a les hores de treball, ja que el 91,7% dels empleats tenen un contracte a jornada completa.
Aquest creixement d'ocupació contrasta amb la pèrdua de volum en vendes d'aliments. La qüestió rau en saber si es tracta d'un canvi estructural del consumidor o simplement una resposta temporal als preus.