Les intencions dels legisladors durant el debat sobre l'estabilitat del mercat

La Llei de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendament d'habitatges es va treballar al Consell General durant la tardor del 2023. Tot i que la multitudinària manifestació del 8 de desembre va impactar en les negociacions, hi ha un punt essencial que evidencia com el grup Demòcrates va encaminar la feina legislativa: fer que l'allargament dels contractes fos automàtic.

De la petició a la imposició legal

El projecte original establia una redacció similar als textos anteriors, on s'havia de demanar activament el pròrroga. El text inicial preveia que "a manca d'acord entre les parts... la part arrendatària pot exigir a la part arrendadora" l'allargament del contracte.

Però aquí és on va intervenir Demòcrates amb esmenes específiques al text. La proposta modificava expressament aquest apartat, canviant radicalment el to: "No obstant això... s'aplica el sistema de pròrrogues següent". Es passava d'un model basat en la voluntat del llogater a un mecanisme obligatori.

> La motivació oficial explicava que aquesta mesura tenia per finalitzat configurar el règim com a automàtic, i no com a de lliure elecció per a l'arrendatari. L'objectiu era simplificar la configuració i garantir una major estabilitat als contractes.

La llei aprovada reflecteix aquesta intencionalitat

El redactat final de la llei aprovada va ser molt similar al que proposava el grup, tot just modificant la referència al compliment estricte per part del llogater. Queda clar que la intenció dels legisladors era inequívoca: les pròrrogues havien de ser automàtiques.

Aquesta decisió contrasta totalment amb la interpretació que finalment ha acabat fent el Superior en les seves sentències, qüestionant aquest mecanisme d'estabilització forçosa.