Un llegat en fusta que mai va tornar a Andorra
El fet històric és clar: l'any 1512, Ferran el Catòlic, rei d'Aragó, va procedir a apoderar-se dels béns catalans de la casa de Foix. Aquesta acció no va ser casualitat sinó una conseqüència directa del conflicte entre els reis d'Aragó i Navarra.
Ferran defensava els drets que reclamava Germana de Foix, segona esposa seva i membre d'una branca paral·lela familiar. La raó fonamental era l'herència que Caterina de Navarra havia deixat per al seu fill quan va pujar al tron com a reina.
La invasió es va centrar en el vessant sud del Pirineu, amb especial incidència a Castellbò i Andorra. Tot el vescomtat fou ocupat sense gaire resistència; la única excepció fou l'aguantament temporal del mateix castell de Castellbò, fortificació hereva dels vescomtes d'Urgell des del segle X.
El que realment va ser traslladat foren els documents. Preveient el perill de la invasió, Caterina havia ordenat evacuar tota la documentació del vescomtat cap a Foix amb l'objectiu segons ella mateixa: assegurar-se que els títols de propietat romanguessin sota les seves mans.
El resultat final és conegut i trista per als historiadors locals. En total, van ser cinc caixes de fusta plenes d'aquests documents arxivístics. Aquest material va marxar definitivament cap a Foix, malgrat la promesa verbal o escrita que mai no tornarien al seu lloc originari.
Avui dia, aquest llegat documental segueix absent del territori andorrà i castellboenc, convertint-se en una qüestió de memòria històrica sobre com es va perdre un patrimoni documental fonamental per a la identitat d'aquestes terres.