Les entitats femenines renuncien a l'acusació particular pel femenicidi

Des de l'ADA, organització que treballa contra la violència masclista, s'ha manifestat clarament: "tenim un compromís decidit contra la violència masclista, però no disposem de gabinet jurídic intern, ni de recursos econòmics suficients per personar-nos com a acusació particular". Aquesta declaració reflecteix una realitat que també es repeteix des d'Acció Feminista, en el seu discurs: "la nostra estructura no ens permet prendre aquest tipus d'accions".

Malgrat aquesta renúncia, les veu de l'Associació de Dones insisteixen amb fermesa que "ens mantenim fermes en la nostra capacitat de defensar la causa de les dones tant a nivell social, com institucional". És clar que ara tocarà esperar que sigui la fiscalia qui assumisca totalment el pes de l'acusació pública.

Un context judicial amb molts misteris i una condemna probable

Encara és aviat per saber exactament quina línia seguirà l'acusació, però les fonts consultades deixen entreveure que la condemna serà contundent. No obstant això, la defensa del reclus de 34 anys intentarà refugiar-se en una possible alienació mental transitòria per buscar-ne una reducció de pena. Aquesta seria l'única via disponible.

El jove empresonat hauria advertit que estava fora de sí i necessitava ajuda, però la 'solució' aplicada va ser macabra i repudiable. Fa disset anys no s'havia comès cap crim masclista a Andorra quan es produí aquest fatality.

La víctima: una dona lluitadora sense opcions

La violència de gènere ja estava plenament inserida en la societat andorrana des del 2009, però molts temen que aquesta sensibilitat actual no tingui res a veure amb l'època dels fets. El succés lamentable corre el risc d'ésser qualificat simplement com un assassinat, sense considerar-hi la qüestió de gènere.

En les primeres decisions judicials, s'hauria deixat clar l'acarnissament amb què actuà l'autor confés del crim. La víctima era una dona menuda i molt viva que semblava més jove dels seus 51 anys reals; es feia estimar per tothom. Sense trobar-se l'arma del crim, és evident que la dona lluità valentament per defensar-se, però el seu botxí li neguè qualsevol opció de viure.

El pres i els misteris pendents

Ara mateix, des de divendres a la nit, es passen les hores veient televisió o fumant. Segons fonts que tenen contacte amb el reclus, aparentment no s'penediria de res. És conscient del que va fer i mira de mentir en algunes versions, però ben aviat se'l descobreix perquè no aguanta les contradiccions.

Hi ha misteris al voltant del crim -potser importants per a la investigació- que encara no s'han acabat d'esclarir. Tot just 72 reclòs passen els dies mentre el cas avança lentament, amb dubtes pendents sobre què realment passà en aquell moment fatídic.