Les arts s'enfonsen: una crisi cultural silenciosa

Andorra ha viscut durant el 2025 la pitjor temporada en dècades per al seu sector cultural. La realitat és dura i les xifres no deixen marge a l'optimisme ingenuo de molts agents del país.

Un any negre per als comuns i institucions

El balanç oficial, publicat recentment pel departament d'Estadística, ens porta una mala notícia: el 2025 ha estat un any gris. Només es van organitzar 963 activitats culturals, una xifra que representa un descens brutal del 13% respecte al 2024, quan se'n feren 1.107.

La gent no hi va anar gaire bé. L'assistència total es va aturar en 241.579 persones, una caiguda de l'11,5% respecte a la temporada anterior. És el senyal més clar que l'oferiment cultural actual ja no connecta amb les expectatives del públic andorrà.

> "Les propostes, impulsades pel Govern, els comuns i diverses institucions privades, van reunir un total de 241.579 assistents".

Aquesta frase resumeix l'esforç col·lectiu d'un país que sembla estar perdent el ritme cultural en temps recòrd.

Qui va anar i qui no: la realitat dels números

Si hem de parlar de salvació, les manifestacions de cultura popular són les úniques que han mantingut l'interès del públic. Aquestes activitats van aplegar més d'un quart milió de persones (100.651), el 41,7% del total global.

En segon lloc es situen les exposicions presencials, amb 38.664 visitants (el 16%). Malgrat la tendència general a la baixa, cal destacar un punt de llum: les conferències. Aquest format ha guanyat terreny espectacularment, passant d'una assistència de 3.219 persones el 2024 a 5.517 aquest any, un increment del 71,4%.

Pel que fa a la tipologia dels esdeveniments, els concerts amb entrada lliure han estat la proposta més habitual (177), representant gairebé el 19% de tota l'oferta. També les conferències han augmentat notablement en nombre: de 74 sessions el 2024 a 115 el 2025, un creixement del més d'un 50%.

Un desequilibri territorial alarmant

El mapa cultural d'Andorra mostra profundes desigualtats que calen de conèixer. El calendari ha tingut la seva màxima activitat al desembre, amb 162 propostes, tot i ser el mes on l'assistència va col·lapsar més durament.

Per parròquies, les dades revelen un Andorra molt desigual:

* Andorra la Vella lidera en nombre de propostes amb 168 esdeveniments.

* Segueixen Escaldes-Engordany (143) i Encamp (133).

En quant a assistents, el pes cau sobre la capital del país:

* Encamp concentra gairebé un quart de tota l'audiència (60.191 persones, 24,9%).

* Segueixen Escaldes-Engordany amb més de 43 mil participants.

A l'altre extrem del mapa hi ha Canillo, que només va comptabilitzar 15.901 assistents. És un descens vertiginós del 62,7% respecte al 2024. Aquesta parròquia està abandonant el circuit cultural oficial a una velocitat alarmant.

La paradoxa de l'oferta i la demanda

El juliol va ser el mes rei en quant a assistència (49.625 persones), superant gairebé un 18% respecte al mateix període del 2024. El juny també va tenir bona rebuda, amb una lleugera pujada de l'1,8%. No obstant això, el desembre ha estat la gran decepció: malgrat ser el mes més actiu en quant a programació (amb les seves 162 propostes), només va reunir 15.996 persones, una caiguda del 64% respecte l'any anterior.

El Govern ha promogut directament 115 esdeveniments durant tot el període, incloent-hi les accions de l'Arxiu Nacional, la Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra i altres entitats com la Biblioteca Pública del Govern. Però aquests esforços institucionals no han estat prou per frenar la marxa en retirada del sector.

Les dades reflecteixen una realitat incòmoda: hi ha diferències profundes en l'evolució de l'activitat cultural segons el territori, i molts municipis estan perdent ritme mentre altres intenten mantenir-se a flots.