Una caiguda significativa en la cultura presencial

La participació ciutadana en les propostes culturals d'Andorra ha patit un retrocés notable l'any passat, segons les últimes xifres publicades per Estadística. La tendència és clara: menys gent assistint i una oferta més reduïda.

Durant el 2025 es van comptabilitzar només 241.579 espectadors en total, un descens del 11,5% respecte als 273.054 que hi havia l'any anterior (2024). Aquesta baixada no és deguda a una manca d'interès de la població per si mateix, sinó fonamentalment a la reducció de l'oferta disponible.

> «El Govern, els comuns i les entitats privades van organitzar o promocionar 963 activitats», indica el document oficial. Aquests són un 13% menys que les 1.107 que es van dur a terme en l'any precedent.

Qui va assistir i què es va veure?

Malgrat la contracció de l'oferta, algunes modalitats han mantingut o augmentat el seu atractiu relatiu dins d'aquest escenari més petit. La cultura popular ha sigut el motor principal del públic, amb una xifra gairebé desproporcionada: van assistir-hi 100.651 persones, que representen el 41,7% de l'assistència total.

Darrere d'aquesta figura hi han les exposicions presencials (38.664 assistents) i els concerts gratuïts, que van encapçalar la programació amb un total de 177 actes. Per contra, altres formats com les conferències sí que mostren dinamisme: el seu nombre ha crescut fins als 115, una pujada del 55,4% respecte a l'any anterior.

La distribució territorial i temporal

La geografia de la cultura andorrana també reflecteix aquest canvi. El capdavant en quantitat d'espectadors el va prendre Encamp, amb 60.191 persones, mentre que Andorra la Vella es va mantenir com a pol principal per organització, acollint les activitats més nombroses: un total de 168.

El calendari també ha tingut els seus pics habituals però ajustats. El mes amb major concurrència fou el juliol (49.625 assistents), mentre que desembre va ser el punt d'inflexió en quantitat d'actes, reunint-ne 162.

Conclusions preliminars

Aquest balanç anual posa de manifest un repte estructural: com mantenir la vitalitat cultural quan l'estat i les entitats redueixen el nombre d'esdeveniments que promouen. La pèrdua de més de 31.000 espectadors en tan poc temps és una dada que cal analitzar amb profunditat per entendre si es tracta d'un canvi de gustos o simplement del tancament de portes a propostes culturals.