La producció hidroelèctrica andorrana podria mantenir-se el 2050 tot i una reducció dels recursos hídrics d’entre el 5,3% i el 8,5% en funció de l’escenari climàtic, però podria arribar a caure prop d’un 40% en un episodi de sequera extrema. La situació pren especial rellevància tenint en compte el pes de l’hidràulica en la generació pròpia, ja que la central hidroelèctrica de FEDA aporta al voltant del 65% de l’electricitat produïda a Andorra, segons les últimes dades d'Estadística.

Les dades més recents de producció nacional mostren, a més, una elevada variabilitat mensual. Aquest agost, la producció d’electricitat d’Andorra ha estat de 5.968 MWh, un 41,3% menys que els 10.161 MWh generats durant el mateix mes del 2025. Aquesta dada, però, no permet atribuir la davallada directament a l’evolució climàtica ni als recursos hídrics, ja que la producció nacional depèn de diferents fonts i de les condicions de cada període.

Aquest és precisament un dels elements que analitza l’estudi sobre els recursos hídrics d’Andorra elaborat per l’AR+I, que projecta l’evolució de la disponibilitat d’aigua i les necessitats dels diferents sectors fins al 2050. El treball diferencia entre una evolució climàtica més moderada i un escenari de canvi global, en què la reducció anual dels recursos arribaria al 8,5%, i un escenari de sequera extrema.

En els dos primers escenaris, la disminució dels recursos hídrics no es traduiria directament en una caiguda equivalent de la generació hidroelèctrica. El investigador de l’AR+I, Oriol Travesset, explica que "en un any normal, la producció hidroelèctrica pràcticament no es veu afectada", perquè el canvi principal no seria únicament en el volum total d’aigua disponible, sinó també en la seva distribució al llarg de l’any. En aquest sentit, els models preveuen una modificació del calendari de disponibilitat de l’aigua, amb més recurs durant els mesos d’hivern i una reducció durant la primavera avançada i, sobretot, a finals d’estiu.

Segons l’investigador, aquesta alteració estaria relacionada amb l’avançament del desglaç. "El pic del maig seria menys pronunciat perquè part d’aquesta aigua ja hauria baixat abans", explica. Al mateix temps, "a finals d’estiu tindríem una situació més crítica", amb menys recurs disponible.

Aquesta redistribució permetria compensar en bona part, en un any mitjà, la disminució global dels recursos. "El que guanyem a l’hivern compensa en certa manera el que perdem a l’estiu", resumeix Travesset. Per això, l’estudi calcula que, malgrat la reducció del cabal anual, la generació hidroelèctrica es mantindria relativament estable en els escenaris de referència i de canvi global.

Això no significa, però, que el sistema sigui immune a la variabilitat climàtica. "El problema el tenim quan entrem en un any de sequera extrema", adverteix Travesset. En aquest cas, la disminució del recurs seria molt més pronunciada i l’efecte sobre la generació hidroelèctrica també seria considerable.

L’escenari de sequera extrema que contempla l’estudi pren com a referència les precipitacions de l’any històric més sec analitzat, el 2007. En aquest cas, els recursos hídrics podrien reduir-se un 65,4% respecte de l’any de referència i la generació hidroelèctrica podria disminuir un 39,9%. Les caigudes serien especialment importants durant alguns mesos de l’any, amb descensos de la generació de fins al 61,6% en els pitjors períodes.

Per a Travesset, aquest és un dels elements que cal tenir en compte a l’hora de valorar la dependència del país de la generació hidroelèctrica. "La dependència del 65% no és òptima", afirma en referència al pes de l’hidràulica en la producció elèctrica andorrana. Tot i això, apunta que la situació ha evolucionat respecte de fa una dècada, quan "estàvem al voltant del 90% de la producció local".

L’investigador considera que la tendència hauria de continuar cap a una major diversificació. "La diversificació és bàsica", defensa, perquè concentrar la producció en una única font incrementa la vulnerabilitat davant els canvis en la disponibilitat del recurs. En aquest sentit, considera que no es tracta únicament de substituir una tecnologia per una altra, sinó de disposar d’un sistema energètic amb diferents fonts de producció.

Travesset també assenyala que els efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics ja es poden observar i no són exclusivament una projecció de futur. Com a exemple, recorda que el 2020 es va registrar una producció hidroelèctrica especialment elevada, en part perquè les condicions meteorològiques van afavorir una disponibilitat d’aigua més primerenca durant l’hivern.

En canvi, els anys 2022 i 2023 van mostrar el comportament contrari, especialment durant la segona meitat de l’any. "El 2023 vam tenir un desglaç molt avançat i el pic del maig pràcticament va desaparèixer", explica. La corba de producció, segons detalla, es va anar aplanant com a conseqüència d’aquest avançament de la disponibilitat d’aigua.

En aquest sentit, Travesset considera que el futur no apunta només a una simple reducció progressiva dels recursos, sinó també a una major irregularitat. "Tindrem les dues coses: més episodis de sequera i més accentuats", assenyala. Aquesta combinació és la que pot generar més dificultats per a un sistema que depèn d’un recurs natural que varia al llarg de l’any.

Més demanda d’aigua

L’evolució de la disponibilitat no és l’únic element que pot incrementar la pressió sobre els recursos. L’estudi també incorpora l’evolució prevista de la demanda d’aigua dels diferents sectors del país. En l’escenari de canvi global, la demanda total podria passar dels 23,3 hectòmetres cúbics de l’any base a 43,9 hectòmetres cúbics, un increment del 88,4%.

El consum domèstic representa la principal part de la demanda, seguit de l’agricultura i la ramaderia, el turisme i la producció de neu artificial. En un context de menor disponibilitat i més demanda, Travesset adverteix que podria augmentar la competència entre usos.

"Hi haurà competència per l’aigua entre els diferents sectors", apunta, especialment durant els episodis de sequera. La producció de neu per a les estacions d’esquí és un dels usos que pot adquirir més rellevància en aquest context, ja que funciona precisament com una mesura d’adaptació davant d’un altre dels efectes del canvi climàtic, la menor disponibilitat de neu natural.

L’estudi mostra que en l’escenari de sequera extrema la demanda de neu artificial no es podria satisfer completament en alguns moments de la temporada. El desembre seria el mes més afectat, amb un dèficit màxim que arribaria al 36,3% de l’aigua necessària per cobrir la demanda prevista.

Per això, l’investigador considera que l’adaptació no pot limitar-se a actuar sobre un únic sector. "No només hem de mirar l’energia, sinó també com gestionem l’aigua en tots els sectors", assenyala. Reduir consums i millorar l’eficiència permetria disminuir la pressió sobre el recurs en els períodes més crítics.

Diversificar per reduir la vulnerabilitat

En l’àmbit energètic, Travesset situa la diversificació com una de les principals vies per reduir la vulnerabilitat davant els episodis de sequera. "No podem dependre exclusivament d’una font", afirma. Aquesta diversificació podria incloure diferents tecnologies i fonts d’energia, entre les quals cita la solar, la biomassa o altres alternatives.

L’investigador també apunta que algunes actuacions podrien tenir efectes simultanis sobre l’energia i la gestió de l’aigua. És el cas de la gestió dels boscos i l’ús de la biomassa, que, segons explica, pot contribuir a diversificar la producció energètica i alhora millorar la capacitat del territori per retenir l’aigua.

En qualsevol cas, Travesset insisteix que el principal repte no és només quantificar quants recursos hídrics es perdran durant les pròximes dècades. "La clau és la diversificació", resumeix. El comportament de l’aigua serà més irregular i els episodis extrems poden tenir un impacte molt superior al que indiquen les mitjanes anuals.