Una escriptora obre el debat sobre les conseqüències de l'obligació lingüística a Andorra
La societat andorrana podria estar vivint un procés de divisió profund si la protecció del català s'entén només com una línia divisòria entre qui té drets i qui els viola. Aquesta és la inquietant pregunta que planteja Laura Navarro Marín, escriptora i docent reconeguda, en el seu nou assaig publicat recentment.
Navarro va presentar les seves idees al cicle cultural Funàmbuls del plurilingüisme, on va posar sobre la taula una reflexió crítica que ja ha generat controvèrsia. L'autora admet explícitament que el seu discurs és polèmic i reconeix que diversos lectors han manifestat el seu desacord amb les seves tesis.
> «Quan una llei es torna discurs institucional i hem de posar-nos a assenyalar qui són les víctimes i els culpables, no hi ha un risc, també, aquí, que la protecció es torni frontera, justament?», es pregunta Navarro en el seu text.
El perill d'encapsular la llengua com a bé patrimonial
La investigadora defensa que quan l'estatut de la llengua passa del camp institucional al discurs públic amb càrrega moral, s'amaga un risc greu: transformar Andorra en una zona on conviuen dos mons separats. Segons Navarro, tractar el català exclusivament com a objecte patrimonial que cal preservar pot generar barreres invisibles entre els veïns.
Aquesta visió es va fer més evident durant la visita del copríncep Emmanuel Macron, un acte institucional on l'absència d'ús del català per part de les màximes autoritats va servir a Navarro com a exemple pràctic de com el plurilingüisme oficial sovint no reflecteix la realitat quotidiana.
Crítica als títols i al concepte de "dominar" una llengua
L'autora també ataca frontalment els títols oficials d'idiomes, que considera haver-se convertit en un mercat de les llengües on certs certificats podrien actuar com a obstacles per als aprenents. Com a docent amb anys d'experiència, Navarro detecta una contradicció greu: alumnes que han dedicat anys d'estudis i encara són incapaces de formar frases coherents en la llengua objecte del seu curs.
En el marc de la seva recerca doctoral, ella qüestiona l'expressió habitual «dominar una llengua», defensant que cal travessar les llengües i no conquerir-les com si fossin camps de batalla. Aquesta postura humanista contrasta amb un discurs institucional sovint buit de contingut real.
Un llibre nascut de la convivència a Andorra
L'assaig, titulat Funàmbuls del plurilingüisme i editat per Llamps i Trons, va ser guardonat amb el Premi Andorra d'assaig literari 2025. La obra parteix de les vivències pròpies de l'autora en una societat diversa, barrejada amb lectures filosòfiques com la del pensador Jacques Derrida.
Navarro resumeix el missatge central del seu treball: fins i tot quan creiem tenir totes les respostes sobre la identitat lingüística, «la vida ens canvia les preguntes». El llibre no ofereix solucions fàcils ni conclusions dogmàtiques, sinó que invita a replantejar com entenem el plurilingüisme en un país petit i obert.
El debat sobre la llei del català continua sent vigent. La pregunta rau ara en saber si les institucions escoltaran aquestes veus crítiques o preferiran mantenir una narrativa que pot estar creant noves fronteres dins de casa nostra.