Laura Navarro amplia el debat sobre la llengua amb un assaig crític
L'escriptora escaldenca Laura Navarro Marín ha presentat recentment l'assaig 'Funàmbuls del plurilingüisme', una obra que posa en dubte els equilibris lingüístics a Andorra i les polítiques institucionals vigents.
La recerca, editada per Llamps i Trons, ha estat reconeguda amb el Premi Andorra d'assaig literari 2025. A través de la seva experiència personal i reflexions filosòfiques basades en les paraules de Jacques Derrida —"L'única llengua que parlo no és la meva"—, Navarro analitza com Andorra s'especialitza a fer equilibris entre llengües fruit d'una convivència complexa.
> "Quan una llei es torna discurs institucional i hem de posar-nos a assenyalar qui són les víctimes i els culpables, no hi ha un risc, també, aquí, que la protecció es torni frontera, justament, o sigui, ja no és casa, sinó frontera?", es demana l'autora.
L'obra aborda temes polèmics com les polítiques lingüístiques, l'ensenyament de les llengües i la legislació vigent. Navarro també critica el discurs al voltant del plurilingüisme, especialment en contextos internacionals com la visita del copríncep Macron, que no va utilitzar el català durant el seu mandat.
La autora qüestiona directament els títols oficials de les llengües, afirmant que s'ha convertit en "una espècie de mercat de les llengües". Segons ella, aquests nomencladors no han facilitat l'accés lingüístic sinó que han creat nous entrebancs.
Navarro admet que el seu text planteja més preguntes que respostes i reconeix haver rebut opinions divergents de lectors sobre els seus arguments. "Entenc que el que dic sobre la llei és polèmic", sosté, tot advertint dels riscos d'"encapsular la llengua com a objecte patrimonial".
Aquest llibre ofereix una mirada propera i rigorosa al debat lingüístic andorrà, convidant els lectors a reflexionar sobre el paper de les institucions i la societat en la gestió del català.