Landry Riba desmienteix rumors sobre la signatura de l'Acord d'Associació
Laurenci Bonet, líder del Partit Liberal Andorrà (PLA) i portaveu en funcions, ha pilotat les últimes negociacions que han culminat avui amb la signatura a Brussel·les de l'acord d'associació entre Andorra i la Unió Europea. En una entrevista detallada publicada per *Bondia*, el polític ha rebutjat pacíficament les "falsedats" escampades sobre els efectes immediats del document.
Què implica realment aquesta signatura?
La firma no significa que l'acord ja estigui actiu. Segons Riba, amb la signatura el text queda definitivament establert i ningú —ni el Consell General, ni el Parlament Europeu— pot modificar-lo. Aquest acte tan sols marca la fi de la fase de redacció i obre les portes als procediments nacionals de ratificació.
> "La signatura no significa altra cosa que la fi de l'etapa de negociació entre la UE i Andorra i de redacció del text. Amb la signatura, el text queda definitivament establert..."
El portaveu ha advertit que si només ens dediquem a criticar-lo ara sense estar preparats institucionalment, no estarem fent cap favor al país.
L'entrada en vigor és impossible sense referèndum
Riba deixa clar que l'acord no entrarà en vigor ni remotament fins que tots els parlaments —el Consell General, el de San Marino i la UE— hagin aprovat el text. Per a Andorra, aquesta ratificació parlamentària és insubornable.
Més encara: l'aplicació provisional tampoc no es pot activar sense un referèndum previ. La llei qualificada sobre tractats exigeix una seqüència estricta:
1. Celebració del referèndum.
2. Ratificació posterior pel Consell General (amb la majoria de dos terços).
3. Consentiment dels coprínceps.
> "L'acord d'associació no s'aplicarà, ni tan sols provisionalment, fins que no s'hagi celebrat el referèndum i, en el cas d'un eventual sí, l'hagi ratificat el Consell."
Riba ha descartat qualsevol "pla B" o maniobra parlamentaria per saltar-se aquests tràmits, ja que això requeriria una majoria qualificada que la legislatura actual no té.
El calendari i les eleccions: un repte temporal
El Parlament Europeu preveu votar l'acord entre gener i febrer del 2027. Si el referèndum es convoca immediatament després de la signatura, hi hauria marge per celebrar-lo abans que acabin les eleccions generals al Consell General (previstes per a març o abril). No obstant això, Riba defensa no barregar dues campanyes electorals simultànies.
El cap de Govern actual ha optat per convocatòries successives: primer eleccions institucionals i després el referèndum. Així es garanteix un debat centrat exclusivament en la qüestió associació, sense que altres temes polèmics (com l'habitatge o les migracions) confonguin els ciutadans.
Preguntes freqüents sobre impacte econòmic i social
Migracions i seguretat pública
Riba ha explicat que la frontera física es mantindrà intacta. L'acord estableix quotes mínimes de nous residents, però aquestes són molt inferiors als fluxos actuals. Andorra conserva plena sobirania per decidir si vol anar més enllà dels límits establerts.
> "No seria l'acord d'associació el que podria provocar un increment extraordinari dels nacionals de la UE... Això serà decisió nostra: si volem anar més enllà dels mínims de l'acord, ho farem."
Empreses i professionals estrangers
El mercat laboral ja permetia des del 2012 que empreses externes s'establissin a Andorra. L'acord no canvia aquesta realitat ni obre "portes de bat a bat"; la quota mínima es fixa pel Govern, mantenint el control estatal.
Crisi d'habitatge i pressió demogràfica
El problema del parc habitacional és intern i independent de l'acord europeu. La política migratòria seguirà dependent de les decisions governamentals per equilibrar la necessitat laboral amb la sostenibilitat urbana.
Conclusió: un acord que sobreviu a Andorra?
Riba ha subratllat que fins i tot si el referèndum sortís negatiu, l'acord podria entrar en vigor gràcies a San Marino. No obstant això, la voluntat política d'aquest mandat és seguir una seqüència coherente: signatura -> referèndum -> ratificació.
> "L'objectiu és que, quan hàgim d'anar a votar, hi anem amb la fotografia completa... només dependrà d'Andorra i dels andorrans que siguem un Estat associat o no."
El portaveu del PLA recorda que el seu mandat s'acaba aquesta legislatura i confia en els nous governs per continuar pilotant aquest tram final de l'Acord d'Associació.