Neguit demòcrata pels 'dubtes' de Ladis Baró a agafar les regnes

La situació política al país s'enfonsa en un moment clau mentre l'executiva taronja treballa per teixir una plataforma de centre-dreta. L'objectiu és superar fractures electorals i minimitzar el desgast demòcrata, però la incertesa envolta qui liderarà aquesta proposta.

Ladislau Baró està atenent a veure quines formacions s'integren al conglomerat per comprovar si se sent còmode. El ministre defensaria un projecte de centre amb vocació social, tot i que no es veuria amb prou força per liderar una proposta excessivament escorada a la dreta.

> «El maldecap principal és bastir la plataforma de centredreta i situar-hi al capdavant el millor candidat possible»

Segons fonts, si fos així, el president dels demòcrates seria partidari de buscar una altra alternativa. En alguns cercles s'ha deixat entreveure que un bon perfil hauria d'ésser una persona relativament jove, probablement dona, amb experiència en gestió i no necessàriament estrictament de DA.

Candidatures a l'alça per liderar la nova plataforma

Aquests paràmetres limiten les opcions. Apareixen fonamentalment tres noms: les cònsols Laura Mas i Eva Sansa, així com la consellera general Maria Marticella. Les dues alcaldesses estan a la recta final d'un segon mandat, per tant no podrien repetir en el càrrec. Maria Marticella hauria mostrat voluntat de fer un pas al costat després de temps sent pal de paller del grup parlamentari.

El quart nom podria ser Mònica Bonell, ministra de Cultura i Esports. Ella mateixa va deixar caure la seva disponibilitat, però Xavier Espot li va deixar clar que no creia en el seu perfil, paralitzant aquesta opció.

El repte del calendari electoral: 21 de març?

Sense descartar altres noms a mode de cartutxos d'última hora, es continua esperant el 'sí' definitiu de Ladis Baró. Davant la tardança en la seva decisió, no hi ha pressa per escollir una data.

L'idea inicial era dissoldre just després que s'aprovés el pressupost per al 2027 i textos ineludibles com el referit a l'avortament. No obstant això, les pròrrogues en relació amb la previsió pressupostària sembla que impossibilitaran que els comptes estiguin vigents des de l'1 de gener.

Per tant, segurament el calendari es retardarà una mica més del previst. Tot i així, el propi cap de l'executiu hauria situat els comicis entre febrer i abril. Segons fonts parlamentàries, 21 de març és la data que ara mateix sobresurt en el calendari.

Aquesta elecció posaria al dia de la Constitució en l'equador de la campanya electoral, una situació que no sol convèncer. Es miren de deixar al marge dates assenyalades com el 1 d'octubre o festivitats per evitar pugnes electorals en moments sensibles.

Ara mateix, les fonts demòcrates consultades admeten que la prioritat és bastir una sòlida plataforma i situar-hi al capdavant el millor candidat possible.