La Unió Europea entra al mercat del deute públic d'Andorra

El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha anunciat ahir que per primera vegada la Comissió Europea i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) han adquirit bons andorrans. Aquest fet va tenir lloc durant la presentació del projecte pressupostari per al 2027 davant la comissió legislativa de Finances.

Lladós ha qualificat el moviment de "sorprenent", ja que les dues institucions comunitàries han optat pel Principat enfront d'altres alternatives dins del bloc. El BEI, habitualment orientat a estats membres de la UE, i el departament de tresoreria de la Comissió han vist una oportunitat única.

> "El devia trobar millor que molt del deute de països de la Unió Europea", va apuntar Lladós sobre l'elecció del BEI.

Aquestes adquisicions s'uneixen a un interès creixent d'inversors nòrdics, fons de pensions i gestors de patrimonis. El ministre ha defensat que la confiança dels mercats actua com el millor indicador econòmic, comparant les emissions andorranes amb les d'altres jurisdiccions abans de destinar recursos.

> "Aquests són els examinadors més estrictes que puguis tenir", va afirmar Lladós referint-se a la Comissió i el BEI.

Millora en la prima de risc i l'estabilitat financera

La reducció de la prima de risc és un dels arguments clau del Govern. Les dades mostren una baixada significativa: els costos han passat dels 115 punts bàsics el 2021 als actuals 31 punts. Paral·lelament, l'endeutament públic s'estima que se situarà al voltant del 28% del PIB a tancament d'aquest exercici, molt per sota dels 46,3% registrats el 2021.

Aquesta evolució permet continuar invertint sense incrementar la càrrega deute. El projecte pressupostari preveu un increment global de l'11% en despesa i manté com a prioritat l'habitatge, la salut i l'educació. Es calcula tancar el 2026 amb un superàvit de deu milions d'euros.

Tensions polítiques al voltant del pressupost

Malgrat les bones notícies econòmiques, no tot està en acord a la cambra. Pere Baró, conseller socialdemòcrata i membre de l'oposició, ha qüestionat si el creixement es tradueix realment en millora de condicions de vida per al ciutadà.

> "Titllant el pressupost d'assistencialista", va criticar Baró davant la comissió.

Baró també ha posat el focus en l'augment de la pressió fiscal i les ajudes públiques, argumentant que les mesures tenen més efecte recaptatori que dissuasiu. Lladós ha replicat que els increments fiscals provenen principalment d'inversors estrangers, plusvàlues immobiliàries i residents passius.

Per la seva banda, Cerni Escalé, candidat a cap de Govern de Concòrdia, ha destacat el creixement nominal del deute en contraposició a l'estancament del PIB real per habitant. Lladós admet que aquesta dada genera diverses lectures: alguns llocs de treball creats no tenen alta productivitat, tot i mantenir un nivell d'ocupació molt alt.

El debat reflecteix la complexitat entre les xifres macroeconòmiques positives i els reptes socials immediats.