La cursa sense fi dels raràmuri és una lluita per sobreviure

En unes remotes muntanyes del nord de Mèxic, entre boscos de pins i barrancs impossibles, viu el poble raràmuri. Per a aquesta ètnia emparentada amb les antigues tribus d'Amèrica del Nord, córrer no és només un esport ni una competició. És la seva manera de viure.

El seu món, la Sierra Tarahumara, és un territori fragmentat i immens laberint de barrancs, altiplans i profunds canyons. Aquests paisatges aïllen les petites comunitats entre elles per molts quilòmetres. Per desplaçar-se en aquest medi hostil –anar al mercat, visitar familiars o caçar– els raràmuri prefereixen fer-ho de pressa.

> "Per als raràmuri, córrer no va de competir. Va de desplaçar-se. És simplement una forma d'habitar el territori, per això, quan corren ho fan sense esforç."

Històricament, aquesta capacitat gairebé sobrenatural els ha permès resistir davant les conquestes espanyoles del segle XVI. Els conqueridors buscaven mà d’obra obedient i gratuïta a Mèxic, però el que van trobar va ser un poble audaç i rebel que, en lloc de sotmetre's al esclavatge o abraçar-se als jesuïtes, es va refugiar entre els canyons més inaccessibles de Barrancas del Cobre. D'aquesta manera, van desaparèixer literalment dels mapes colonials i han mantingut la seva llibertat.

Ara bé, després segles d'aïllament que els van permetre preservar costums –molts només parlen la seva llengua– també els ha abocat a un carreró sense sortida. Avui són una població abandonada en un territori inaccessible i pobre: sense accés a la salut ni a l'educació, sense electricitat, serveis bàsics o amb limitacions greus d'aliments i aigua.

El futur dels raràmuri és ple de nous obstacles. L'impacte del turisme converteix les seves tradicions en un espectacle folklòric; els interessos miners i forestals amenacen el seu medi ambient; i l'arribada de noves carreteres apropa hospitals però també l'alcoholisme i l'especulació. Davant d'aquesta realitat, ells continuen corrent per no desaparèixer.

La seva única tradició comparable a una competició és la rarajípari, una cursa ritual que consisteix a impulsar una bola de fusta amb els peus al llarg de desenes de quilòmetres. Les dones tenen la seva pròpia versió, l'ariweta. Aquests esdeveniments no són esports professionals sinó celebracions comunitàries on familiars i espectadors animen als corredors durant dies.