Un diagnòstic dur per al comerç històric

El nucli antic de la Seu d'Urgell es troba davant una realitat inquietant: un dels trams comercials, concretament l'extrem nord de l'eix principal, presenta una taxa de desocupació que arriba al 72%. Aquesta xifra alarmant emergeix d'un estudi recent encarregat per l'Ajuntament a la consultora J3B3 ECONOMICS i realitzat el juny del 2026.

> "La proporció de locals buits arriba al 72% en un dels trams de l'extrem nord de l'eix comercial."

L'anàlisi, que va censar 177 locals a planta baixa durant el segon semestre del 2026, revela una divisió clara: mentre el centre manté certa vitalitat amb 135 establiments actius, la realitat és que 42 espais queden buits. El problema no rau només en l'existència d'aquests locals sinó en la seva disponibilitat.

La trampa de la propietat passiva

Una conclusió crítica del document és que gran part dels 42 comerços tancats es troben inaccessibles al mercat. L'estudi parla clarament d'una elevada "propietat passiva". Això significa que, malgrat ser espais físics existents sense activitat comercial, no estan lliures per a nous projectes ni són anunciats per lloguer.

Aquesta situació contrasta amb la dinàmica dels últims cinc anys: tots els negocis nous s'han obert en règim de lloguer. La falta d'accés als espais existents dificulta el relleu generacional i la incorporació de noves empreses, creant un mur invisible per al desenvolupament econòmic del municipi.

Desigualtat territorial i factors demogràfics

La desocupació no afecta tota l'àrea amb la mateixa intensitat. Els dos extrems de l'eix comercial acumulen els tancaments, mentre que el tram central segueïment concentrant activitats. Aquesta distribució desigual s'entén en part per factors estructurals: el nucli antic presenta la renda per persona més baixa del municipi i un parc d'habitatges envellit.

Així mateix, l'estudi detecta una migració interna de població jove cap als eixamples. La Seu d'Urgell concentra aproximadament el 60% de la població comarcal (13.009 habitants segons les dades del 2026), però aquesta massa demogràfica no es tradueix en demanda comercial uniforme al centre històric.

Què fa l'Ajuntament?

La institució disposa ara eines precises: un inventari detallat, cartografia temàtica i un portal de Sistema d'Informació Geogràfica (GIS) amb el suport del Departament d'Empresa i Treball. Aquestes dades s'integren després de sis entrevistes en profunditat i una enquesta a 60 agents econòmics.

L'Ajuntament té coberta legal per impulsar un pla especial urbanístic o ordenances que regulin els usos dels locals, sempre dins del marc jurídic vigent. No obstant això, el consistori encara no ha concretat les mesures ni el calendari d'actuació.

La mobilització de la 42 localitats desocupades es presenta com l'eix central per recuperar el teixit comercial. El repte és connectar millor els punts d'atracció, com el Parc Olímpic del Segre o el mercat setmanal, amb aquests espais existents.

Fins que no s'actui, la diagnosi només ofereix les eines per orientar futures polítiques municipals.