La realitat econòmica a l'Alt Urgell: la Seu lidera el descens en ingressos disponibles

L'estat de la renda disponible per unitat de consum al 2024 revela una situació preocupant per als municipis de l'interior, especialment pel que fa a la capital del terme. Segons les dades recollides a l'Atles de la Renda de les Llars de l'INE, la Seu d'Urgell es situa amb unes rendes anuals de 17.150 euros, una xifra que no només és baixa si se la compara amb el conjunt del país, sinó que marca un pas enrere respecte a l'exercici anterior.

Mentre Catalunya compta amb una mitjana general de 22.050 euros per unitat de consum, bona part dels municipis de l'Alt Urgell no assoleixen aquest llindar. La capital urgellenca es queda pràcticament a la meitat del nivell d'algunes comarques riques com el Maresme o el Vallès Oriental, on ciutats com Matadepera i Sant Cugat superen els 41.000 euros.

> «La Seu d'Urgell... es quedava en 17.150 euros», indica l'estudi oficial de la institució estadística nacional que exclou les poblacions petites amb menys de 2.000 habitants.

Aquesta xifra, tot i registrar una variació positiva del 4,35% respecte al 2023 (quan estava en 16.450 euros), manté la Seu d'Urgell com un dels punts més baixos de l'estat espanyol, només superada per Salt i Castelló d'Empúries amb 16.450 euros.

Desigualtat territorial: qui guanya i qui perd a Catalunya

L'anàlisi detalla una clara divisió entre el sud-est del país i la resta de territoris. Municipis com Oliana, que exhibeixen més 'múscul' econòmic amb 20.650 euros (un creixement del 3,5%), contrasten fortament amb les realitats interiors.

Per a l'economia local i la planificació institucional, és crucial entendre qui es beneficia de les polítiques actuals: Peramola i Fígols d'Alinyà lideren el rànquing amb 22.750 euros, superant lleugerament la mitjana catalana.

D'altra banda, hi ha municipis que han intentat recuperar terreny però encara lluiten per arribar a nivells dignes: Coll de Nargó i Organyà s'hi atansen amb gairebé 20.000 euros; Montferrer i Castellbò ho fa amb un augment del 11% fins als 20.650 euros.

Casos extremes dins la mateixa comarca

No tots els municipis de l'Alt Urgell viuen igualment aquesta realitat. Estamariu destaca per un salt espectacular, gairebé del 20% en menys d'un any (de 17.850 a 21.350 euros), mentre que Alàs i Cerc és l'excepció negativa dins la comarca amb una lleugera baixada del 1,7%.

També destaquen Ribera d'Urgellet (un 10% més) i Pont de Bar, on el creixement ha estat del 8,5%. No obstant això, Valls de Valira manté una xifra similar a la Seu amb només 848 habitants registrats al padró oficial.

Aquesta dispersió de dades posa sobre la taula un repte clar per als governs locals i les institucions competents: com garantir que el desenvolupament econòmic no sigui exclusiu dels nuclis urbans grans o del sud peninsular, deixant enrere pobles amb pocs milers de veïns?