La Seu aposta pel català en vuit àmbits clau

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dimarts un Pla local d'impuls al català per al període 2027-2030. Aquesta iniciativa, presentada com una resposta directa a les xifres alarmants del retrocés lingüístic i demogràfic de la ciutat, fixa 19 actuacions concretes destinades a integrar la llengua en l'activitat diària dels veïns.

El document s'emmarca en un context delicat: segons el padró del 30 de setembre de 2026, la Seu comptava amb 13.551 habitants, una xifra que representa un increment del 7,1% respecte al juny de 2023. D'aquest creixement, l'88% correspon a població estrangera. Paral·lelament, el consens social indica que la proporció d'usuaris habituals del català a l'Alt Pirineu i Aran ha baixat del 65,7% (2018) al 56,4% (2023), amb una davallada notable entre els joves.

> «El català forma part de la nostra identitat com a ciutat, però sobretot és una llengua que ens uneix», afirma l'alcalde Joan Barrera. Per al cap municipal, promoure'n l'ús no només reforça el teixit social sinó que contribueix a construir un espai més cohesionat i acollidor per als nous arribats.

Finançament i execució del pla

L'iniciativa comptarà amb una dotació estimada de 46.900 euros. La previsió pressupostaria destinar-hi 14.200 euros durant el 2027 i uns 10.900 euros anuals entre el 2028 i el 2030. Aquests fons provenen del pressupost ordinari municipal, complementats amb subvencions del Departament de Política Lingüística.

El pla s'estructura en vuit eixos d'actuació que abasten des de l'àmbit institucional fins a la cultura i el comerç:

* Institucional: Es fixaran criteris lingüístics comuns per als serveis públics, es formarà el personal perquè el català sigui la llengua inicial d'atenció i s'inclouran clàusules en els nous contractes.

* Acollida i aprenentatge: Es preveu cursos compatibles amb l'hora laboral, informació lingüística a l'empadronament i una campanya de voluntariat per formar 25 parelles lingüístiques cada any. També s'obrirà un club de lectura fàcil.

* Comerç i restauració: Es desenvoluparan campanyes d'assessorament sobre retolació, la identificació «Aquí t'atenem en català» i es distribuiran estovalles amb jocs als restaurants. Les bases de la Fira de Sant Ermengol i del mercat també incorporaran aquests criteris.

* Educació i joventut: Es promourà l'ús al llenguatge familiar, s'impulsarà música urbana en català i es crearan propostes intergeneracionals amb el Consell Municipal de les Persones Grans.

* Cultura i esports: L'almenys un 85% de la programació cultural municipal hauria d'estar en català, així com sis sessions del cicle CINC. A més, es fixa un mínim del 50% d'actuacions musicals a les festes majors i fira.

* Comunicació: Es crearà una secció específica al web municipal i s'ampliarà l'espai mensual de RàdioSeu dedicat a la llengua.

Seguiment i implicació ciutadana

La Regidoria de Cultura coordinarà el desplegament amb el suport d'una figura tècnica. El seguiment es realitzarà mitjançant dues reunions anuals d'una comissió oberta als agents locals i la publicació d'una memòria d'avaluació.

L'Ajuntament organitzarà properament una sessió informativa per a la ciutadania i una altra dirigida al personal municipal. Joan Barrera ha insistit que aquesta iniciativa no vol quedar-se en un document institucional, sinó implicar activament els comerços, les entitats i el conjunt de la població perquè el català sigui més present en la vida quotidiana.

El pla també inclou una revisió dels permisos d'immigració per garantir l'accés a serveis públics només si s'acredita un nivell bàsic de llengua, tal com es va denegar recentment un cas concret per manca de certificació.