La manca de pastures encareix l'alimentació del bestiar

L'estiu marcat per temperatures rècord i escassetat de pluges ha provocat una reducció dràstica dels recursos naturals al Pirineu. Com a conseqüència directa, les explotacions ramaderes veuen augmentar els seus costos operatius degut a la necessitat d'adquirir aliment suplementari per mantenir el bestiar.

> La manca de pastures després d'un estiu marcat per les altes temperatures i l'escassetat de pluges està incrementant els costos de les explotacions ramaderes del Pirineu. Davant d'aquesta situació, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha reclamat aquest dilluns al Departament d'Agricultura que activi amb urgència una línia extraordinària d'ajuts econòmics.

Segons l'organització agrària, la disponibilitat de pastures s'ha reduït fins a un 50% en nombroses zones catalanes. Aquesta pèrdua ha obligat moltes granges a consumir abans d'hora les reserves preparades per als mesos freds i a comprar aliment addicional, cosa que infla la despesa familiar dels pagesos.

Alerta prèvia des del Pallars Sobirà

La situació crítica ja havia estat advertida fa temps pels ramaders de l'alta muntanya. A finals de setembre, quan els bestiar oví començava el retorn a les granges després d'un estiu extremament sec, es detectaven primeres senyals d'alarme.

A Seurí, al municipi de Sort, uns 3.000 caps ovis van iniciar la baixada cap als barracs. El ramader David Moli alertava llavors que els animals trobarien dificultats a les granges per la manca de pastures fresques causada pel secà persistent.

Per la seva banda, Xavier Rivera explicava que les reserves recollides durant l'estiu havien estat molt escasses. Això obligaria necessàriament a comprar farratge extern als preus del mercat actual, un factor clau per entendre el sobrecost econòmic que ara denuncia JARC.

La situació es va fer palesa també a Llessui l'octubre passat, quan 1.400 vacunes van abandonar les pastures després de més de tres mesos d'estada al muntanya, trobant un terreny excessivament sec i amb escassa oferta alimentària.

Dificultats addicionals per a la ramaderia ecològica

La petició s'adreça especialment a les explotacions extensives de boví, oví, cabrum i equí. No obstant això, JARC remarca que cal atendre amb cura els casos d'agricultura biològica.

Aquestes explotacions pateixen dificultats extra per obtenir farratge certificat en un mercat on la disponibilitat de producte és baixa i els preus s'han disparat. L'organització havia sol·licitat abans que es permetés temporalment l'ús d'aliment convencional sense perdre la certificació, una flexibilitat encara no concretada.

De moment, ni el Govern ha anunciat cap import per explotació ni s'ha confirmat oficialment una línia extraordinària de subvencions específica per a aquesta emergència climàtica.

La funció ambiental del bestiar al Pirineu

Més enllà dels aspectes econòmics, JARC recorda que la ramaderia extensiva compleix un paper vital per a la gestió del territori. La presència de bestiar ajuda a controlar la vegetació i redueix l'acumulació de combustible forestal.

Aquesta activitat contribueix directament a disminuir el risc d'incendis boscosos, una amenaça constant en zones tan sensibles com les muntanyes catalanes. A més, aquesta pràctica manté oberts els espais rurals i sosté l'economia local de molts municipis del Pirineu.

Per tot això, el sindicat insisteix que no es tracta només d'un problema de rendibilitat per a les granges, sinó d'una qüestió crítica per al futur ecològic i social dels pobles muntanyencs.