La crisi dels guies canins: quan els 'lladrucs' s'esdevenen xiscles

El cos policial andorrà ha anunciat una situació crítica dins la seva secció especialitzada en animals. Després d'un període de transició complicat, només resten dos gossos dedicats específicament a la detecció d'estupefaents.

Un embolic institucional i dispersió operativa

La manca no és casualitat sinó el resultat d'una reestructuració que ha deixat les unitats fragmentades. Els binomis canins, una vegada integrals en diferents grups com la policia de proximitat o fronteres, ara es troben dispersos i sense coherència.

* A patrulles hi havia un equip de drogues que ja s'ha jubilat.

* Cinc gossos més formen part de la unitat de fronteres i estrangeria.

* Els especialistes en explosius i pista estan integrats a l'intervenció tècnica o han estat substituïts per animals arribats recentment des d'Espanya, molts encara sense rendir el que s'espera.

Fonts properes al cos admeten que la situació és un "embolic de mil dimonis". La direcció ha indicat que dos agents deixaran l'especialitat: un ja ho ha fet i un altre ho farà a gener, per responsabilitats en el seu àrea.

Formacions llargues incertes entre França, Espanya o Andorra

La formació dels nous guies és clau però també una font de preocupació. La direcció oficial manté que els candidats superaran un procés rigorós:

> "Si es fa a França, són tres mesos i mig; si es fa a Espanya, en són sis. També se'ls podria formar a Andorra (entre 4 i 6 mesos)".

Tanmateix, fonts no oficials qüestionen la viabilitat d'aquests plans, apuntant que a França fa temps que no s'inicia cap curs per falta de relacions diplomàtiques o institucionals. A més, hi ha dubtes sobre si els animals són totalment operats immediatament al final del curs.

Qui paga el gos i qui en té la cura?

Un altre punt de fricció és l'adquisició dels animals. La versió oficial nega que els policies hagin d'abonar ells mateixos el cost, però admet casos excepcionals:

> "En aquests casos [on un guia veterà busca un gos concret], s'hac acordat sempre amb la direcció".

Aquesta opció de cessió és reservada per a guies veterans que tenen l'experiència suficient per triar el cadell i començar a treballar des del principi, evitant esperar anys. Els animals titularitat de l'Estat acaben en caneres o es cedeixen amb acord mutu.

Malbéstar animal i infraestructures insuficients

La secció patia també per la falta d'equipaments adequats. Es reclama un millorament del parc mòbil existent, ja que els vehicles actuals no garanteixen el benestar dels animals durant les trasllades. Els experts demanen cotxes específics que evitin l'estress i permetin una vida digna a uns éssers vius amb una carrera laboral de vuit o deu anys.

En definitiva, la secció canina d'Andorra ha passat per un procés dolorós. De ser una unitat cohesionada, ara es troba en un estat de vulnerabilitat que podria deixar el cos sense els recursos humans i animals necessaris per a les tasques més delicades.

Imatge: POLICIA D'ANDORRA