La concentració de cent-cinquanta persones demana accions immediates

Gairebé tres anys després del gran moviment social que va mobilitzar més d'un miler de ciutadans el 8 de desembre del 2023, la tensió a l'habitatge al Principat continua creixent. Aquest vespre, la plaça de la Rotonda d'Andorra la Vella ha tornat a ser l'epicentre de la indignació ciutadana.

Al voltant de 150 persones s'han reunit convocades pel Sindicat d'Habitatge. No només han commemorat el naixement del moviment, sinó que han enviat un missatge clar a l'executiu: la paciència s'ha esgotat. Aquesta concentració serveix com a pols directe abans de la reunió prevista amb la ministra Conxita Marsol, responsable de Presidència, Economia, Treball i Habitatge.

> "Aquesta concentració enceta una nova etapa de mobilitzacions continuades", ha advertit la portaveu del Sindicat d'Habitatge, Rebeca Bonache.

La líder sindical ha fet saber que si les negociacions no donen fruits abans del mes vinent, el moviment avaluarà accions més intensives. Entre elles destaquen un possible tall a la frontera per la Puríssima o noves vagues generals i de lloguers en futures dates.

Les tres grans reivindicacions del moviment

L'objectiu és capgirar el funcionament actual del mercat immobiliari. Els eixos principals de les demandes se centren en:

* Contractes indefinits i preus regulats.

* El fi immediat de pràctiques abusives envers els inquilins.

* La prohibició dels desnonaments sense oferir alternativa habitacional viable.

Durant l'acte, les veus unànimes han cridat per habitatge digne, recordant que "ni hi ha gent sense cases ni hi ha cases sense gent" i denunciant el final de la tolerància davant la especulació immobiliària.

L'exili residencial com a conseqüència directa

Darrere dels leixos, es troba una realitat socioeconòmica que està transformant radicalment l'estructura demogràfica d'Andorra. El preu sostingut del metre quadrat ha provocat que el cost de lloguer absorbeixi en molts casos més del 50% o 60% dels salaris mitjans i mínims.

Aquesta asfíxia financera té conseqüències devastadores: l'emancipació juvenil es converteix gairebé en una utopia. El fenomen de l'exili residencial cap a comarques veïnes, especialment l'Alt Urgell, s'estableix cada vegada més fort. Treballadors qualificats són obligats a fixar la seva residència fora del país per impossibilitat d'assumir els preus locals.

Aquesta fuga de cervells ja genera problemes greus de vacant de personal en diverses empreses, afectant directament l'economia local i les institucions que depenen d'aquests professionals.

El conflicte entre oferta pública i intervenció del mercat

El debat sobre la gestió territorial posa en confrontació dues visions oposades. D'una banda, el Govern defensa les mesures aplicades fins ara: fons de l'habitatge, incentius per posar pisos buits al mercat i projectes futurs d'habitatge a preu regulat. Demanen temps perquè aquestes polítiques híbrides donin fruit.

De l'altra banda, els col·legis professionals de la propietat i agents immobiliaris adverteixen que una excessiva intervenció o congelació de preus pot provocar l'efecte contrari: la retirada massiva de pisos del mercat de lloguer per por a la inseguretat jurídica.

A la plaça de la Rotonda, però, els arguments macroeconòmics han topat frontalment amb el dia a dia de les famílies. La mobilització ha activat un termòmetre social que demostra que el malestar ciutadà ja no pot seguir contenint-se entre quatre parets.