El balanç lingüístic mostra un retrocés clar en sectors clau

Les dades recollides durant el presentament dels resultats de l'estudi revelen una tendència preocupant: el castellà avança a costa del català en àmbits com la restauració i els serveis d'oci, tot i que hi ha illes de resistència al sector sanitari.

Un retrocés significatiu als restaurants i bars

En el cas específic de la restauració, es constata un descens marcat del català com a única llengua d'atenció. Joan Sans, director del Departament de Política Lingüística, ha explicat que aquesta presència s'ha vist afectada per l'augment dels usuaris en castellà.

> «En el cas de la restauració, el retrocés del català va acompanyat d'un augment del castellà»

Les xifres són contundents: el percentatge d'establiments que atenen exclusivament en castellà ha passat del 32% al 39,5% en l'últim període analitzat. Paralelament, la proporció de persones que declaren rebre servei només en aquesta llengua també creix.

Aquesta davallada és encara més visible si ens fixem en els bars, pubs i discoteques. Aquí el català ha perdut terreny: l'atenció exclusiva en la llengua oficial ha baixat del 15% al 12,5%. En canvi, el castellà domina amb un 50%, una xifra que reflecteix un canvi de comportament dels clients i possiblement de les empreses.

El comerç: diferències entre grans superfícies i botigues

La situació al comerç presenta matisos segons el tipus d'establiment. Als grans magatzems, l'ús exclusiu del català ha crescut cinc punts, arribant fins al 15%, tot i que continua sent minoritari davant la majoria en castellà (44%).

Per contra, a les botigues de proximitat el panorama és més equilibrat. El català s'ha situat al 41% com a única llengua d'ús, gairebé empatant amb el castellà que se situa en un 42%. Això indica una certa vitalitat lingüística en els comerços de barri.

Àrees estables i guanyadores: sanitat i administració

No tot és negatiu. Hi ha sectors on la presència del català es manté robusta o fins i tot avança. Els serveis sanitaris destaquen per una tendència favorable, especialment en les consultes de metges generalistes, on l'atenció exclusiva en català ha pujat del 61% al 64%. En els especialistes també s'ha registrat un lleuger increment.

El sector financer continua sent una fortalesa per a la llengua pròpia. Bancs, assegurances i gestories mantenen un alt percentatge d'ús del català (81%), tres punts més que fa quatre anys.

En l'Administració pública, les coses són diferents però amb matisos importants. El 58% dels ciutadans s'hi adreça sempre en català, una xifra lleugerament inferior al registre de 2022 (63,5%). No obstant això, la proporció de persones que rebrien atenció exclusivament en castellà ha crescut del 61,2% al 62,1%, un fet que preocupa Mònica Bonell.

> «Bonell considera que el percentatge hauria de ser més elevat tractant-se d'institucions públiques»

Els responsables de l'estudi han matitzat que no tots els organismes tenen la mateixa realitat lingüística; per exemple, en àmbits relacionats amb l'immigració la presència del català disminueix.

El context legal i les perspectives futures

Aquestes dades arriben just quan s'aplica la nova llei de la llengua pròpia i oficial. La normativa obliga els establiments comercials, restauradors i serveis públics a garantir l'accés en català als usuaris que el parlen. També estableix que el personal del transport públic i les administracions hauria d'iniciar sempre la conversa en aquesta llengua.

Malgrat aquest marc legal reforçat, els resultats mostren que encara hi ha camí per recórrer. La transició cap a un ús més equilibrat de les dues llengües depèn tant de l'aplicació rigorosa de la llei com del canvi d'hàbits dels ciutadans i empresaris.