La nova responsabilitat de la persona jurídica i el delicte de corrupció entre particulars

Víctor Gómez, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual amb agents d'Andorra en processos legislatius, ha explicat aquest cap setmana les conseqüències directes que tindrà l'actual reforma del Codi penal sobre el teixit empresarial local. El professor va impartir un col·loqui adreçat als membres de l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) per analitzar com els canvis legislatius impactaran en la gestió diària i la responsabilitat legal dels negocis.

> "La reforma obliga a l'empresa, a través de l'amenaça penal, a fer les coses ben fetes."

Canvis estructurals: delictes nous per empresaris antics

L'especialista ha destacat que la modificació és pràcticament integral i afecta no només els delictes econòmics sinó també contra persones o salut pública. El canvi més radical resideix en l'adopció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Fins ara, el principi era clarament que "les penes només es podien imposar a persones físiques".

Ara, per primera vegada al Codi penal andorrà, s'imposa una pena directa contra la corporació mateixa. Això suposa un canvi de paradigma: l'administrador o representant legal ja no serà necessàriament el sol responsable davant la justícia.

El delicte de corrupció entre particulars: comissions i serveis

Un dels punts més controvertits és la introducció del delicte de corrupció entre particulars. Gómez ha utilitzat l'exemple clàssic de les gestions immobiliars per il·lustrar el risc:

> "Quan resulta que en una finca em demanen sol·licitar tres pressupostos pel manteniment de l'ascensor i jo en destaco un perquè és el que a mi em garanteix la comissió... seria delictiu?"

La resposta, segons els dictàmens elaborats per al Govern i grups parlamentaris, és afirmativa. Si aquest servei no és el millor o si es prioritza l'obtenció d'un benefici personal sobre la qualitat tècnica, s'inicia un delicte que pot perjudicar tant a la pròpia empresa com als competidors.

A Espanya, on aquesta figura existeix des de 2010, ja va provocar el tancament de negocis enteros d'administradors de finques que depenien econòmicament del rebuig de comissions. A Andorra, la jurisprudència encara està per formar-se.

Burocràcia obligatòria i models de prevenció

La implementació d'aquesta nova normativa exigeix una reestructuració interna significativa. Les empreses hauran d'elaborar un model de prevenció de delictes que inclou:

* Informes d'avaluació de riscos.

* Sistemes de gestió financera integrats en el model.

* Canals formals de denúncia interns.

* Protocols disciplinaris propis i sistemes de verificació contínua.

Gómez admet que aquesta exigència pot ser "difícilment assumible per una petita empresa" si es compara amb la legislació estàndard pensada per a grans corporacions. No obstant això, l'objectiu final és estimular el correcte desenvolupament de l'activitat empresarial i garantir una organització més sòlida.

Una oportunitat o un repte?

Malgrat la càrrega burocràtica inicial que implica articular investigacions internes i canviar pràcticament tot l'organigrama, el professor veu en aquest marc una eina de millora. L'Estat reconeix les dificultats per depurar responsabilitats individuals dins d'estructures complexes.

> "D'algun forma s'autoresponsabilitza l'empresa del correcte funcionament de la seva activitat."

L'estímul positiu rau en obligar a l'empresariat a elevar els estàndards ètics i operatius, transformant una amenaça penal en un motor per professionalitzar les pràctiques comercials al país.