La nova llei criminal transforma el paisatge empresarial d'Andorra

Víctor Gómez, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual en processos legals a Andorra, alerta que els canvis legislatius poden obligar les corporacions a reestructurar completament els seus organigrames. Aquesta setmana ha impartit un colloqui adreçat als membres de l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) per analitzar les novetats clau.

Dos nous reptes legals: la persona jurídica i la corrupció privada

Fins ara, el Codi penal andorrà només preveia penes per a persones físiques. La reforma introdueix dos conceptes revolucionaris:

* Responsabilitat penal de les persones jurídiques: Per primera vegada, una empresa pot ser jutjada i sancionada directament.

* Delicte de corrupció entre particulars: Un nou capítol que substitueix la manca d'una normativa clara sobre comissions privades.

> "El bloc de la corrupció entre particulars és un bloc molt controvertit. El cas que segurament s'acabarà perseguint serà el de la puntada cap endarrere, on es contracta un servei correcte a preu de mercat però emportant-se una comissió."

L'exemple dels administradors de finques: quan la llei canvia els negocis

La introducció d'aquests delictes ha tingut efectes immediats en sectors professionals concrets. A Espanya, després de l'aprovació similar el 2010, molts administradors de finques van deixar de dedicar-se al negoci quan es va confirmar que cobrar comissions per a proveïdors podria ser considerat delictiu.

Víctor Gómez explica la situació amb claredat: si un professional tria el preu millor per garantir una comissió, encara que sigui legal en termes de mercat, pot estar cometent un delicte segons la nova interpretació jurídica. Això ha provocat que professionals enterminin activitats senceres.

Burocràcia i costos: l'impacte real sobre les pimes andorranes

La gran mesura preventiva és l'elaboració d'un model de prevenció de delictes. No obstant això, la legislació actual està dissenyada per a grans empreses. Les petites i mitjanes (pimes) que conformen el teixit empresarial andorrà es troben amb un repte econòmic i administratiu enorme.

El model exigeix:

* Informes d'avaluació de riscos detallats.

* Protocols específics de gestió financera.

* Sistemes de denúncies interns articulars.

* Capacitat per a investigacions internes i sistemes disciplinaris propis.

> "L'elaboració de models de prevenció de delictes té una part important de burocràcia. S'ha de fer un informe d'avaluació de riscos, després s'ha de fer la tira de protocols i preparar l'empresa per fer investigacions internes."

Una oportunitat? L'estímul positiu de l'amenaça penal

Malgrat els costos inicials, experts com Gómez veuen en aquesta reforma una eina d'autoresponsabilització. En reconèixer que l'Estat no pot controlar tota la delinqüència econòmica dins les empreses, s'obliga a aquestes últimes a organitzar-se correctament per evitar sancions.

La premissa és clara: si una empresa es reestructura i implementa protocols de prevenció eficaços, pot evitar que el delicte se li imputi. Això transforma l'amenaça penal en un incentiu per al bon govern corporatiu, obligant a les empreses a fer "les coses ben fetes" sota la pressió del risc legal.

La jurisprudència sobre si aquest model és eficaç encara està per veure's i confirmar-se amb el pas del temps.