Un salt impressionant cap al sol
El sector energètic d'Andorra ha viscut una transformació radical en molt poc temps. En només tres anys, la generació fotovoltaica s'ha multiplicat per gairebé el doble, assolint un creixement del 90%. Aquesta acceleració no és casualitat: reflecteix una estratègia decidida de l'Estat per reduir la dependència externa i cobrir prop del 22% de la demanda nacional amb energia pròpia durant el 2025. L'objectiu a llarg termini, tanmateix, segueix sent encara més audaç: arribar al 33% d'autosuficiència per al 2030.
El sol com a protagonista indiscutible
Segons el primer balanç elèctric nacional presentat aquest matí pel secretari d'Estat de Transició Energètica, David Forné, i Carles Miquel, director d'Energia i Transports, les renovables ja representen gairebé el 94% del mix energètic total. Si bé l'hidroelectricitat continua sent la columna vertebral del sistema, és la fotovoltaica qui ha assumit el paper de motor principal gràcies a una duplicació massiva d'instal·lacions.
Aquest canvi estructural s'està donant en dues direccions clau: primer, mitjançant l'incentiu econòmic del programa Renova, que facilita la inversió inicial i ha trencat les barreres per a particulars i empreses; segon, amb una aposta estratègica pel desplegament de plaques solars sobre 34 cobertes d'edificis públics. Aquestes instal·lacions col·lectives podrien sumar entre quatre i cinc punts percentuals a la cobertura global del país.
El repte dels nuclis històrics: el cas de Canillo
No obstant això, aquesta expansió no és uniforme en tot el territori. Durant la presentació es va posar sobre la taula un conflicte urbanístic latent a Canillo, on l'ajuntament ha restringit les instal·lacions solars als habitatges del centre històric per motius de conservació patrimonial.
La resposta institucional ha estat contundent però amb matisos: si bé s'admet que els consistoris tenen competències urbanístiques plenes, l'Estat demana una col·laboració activa per facilitar la instal·lació. Tanmateix, es traça un límit clar i intransigent: en nuclis històrics protegits, les cobertes no haurien d'acollir aquestes infraestructures. Aquesta decisió marca el to de l'equilibri entre desenvolupament energètic i preservació cultural.
L'eina per seguir la pista a l'electricitat
Aquest balanç anual forma part del registre energètic nacional, una xarxa de dades que permetrà conèixer en temps real d'on prové cada quilowatt-hora consumit. Les dades s'actualitzaran mensualment i es podran consultar a la web de la Secretaria d'Estat. Mentre les plaques públiques ja comencen a instal·lar-se amb un termini previst d'un any i mig, el futur parc eòlic del Maià actuarà com a peça clau per diversificar fonts en els mesos hivernals.
La transició energètica avança ràpida, però cada pas requereix una gestió cuidadosa que tingui en compte tant la necessitat de producció massiva com el respecte pel patrimoni i les realitats urbanístiques locals.