Tal com explica l’ANA, l’estudi analitza l’evolució de la disponibilitat d’aigua i les necessitats dels diferents sectors fins al 2050 a partir de diversos escenaris climàtics. En condicions habituals, la disminució dels recursos no comportaria necessàriament una reducció equivalent de la producció hidroelèctrica, ja que el principal canvi es produiria en la distribució de l’aigua al llarg de l’any.

L’investigador de l’AR+I Oriol Travesset explica que “en un any normal, la producció hidroelèctrica pràcticament no es veu afectada”. Les projeccions preveuen una disponibilitat més elevada durant els mesos d’hivern, però una disminució a la primavera i, especialment, a finals d’estiu. Aquesta alteració estaria relacionada amb l’avançament del desglaç, que faria que una part de l’aigua arribés abans als rius. “El que guanyem a l’hivern compensa en certa manera el que perdem a l’estiu”, assenyala. La situació seria molt diferent en un escenari de sequera extrema. Prenent com a referència les precipitacions del 2007, l’any més sec del període analitzat, els recursos hídrics podrien disminuir un 65,4% i la producció hidroelèctrica, un 39,9%. En els mesos més desfavorables, la caiguda de la generació podria arribar al 61,6%.

Davant d’aquestes perspectives, Travesset considera que l’elevada dependència de l’energia hidràulica representa un risc per al país. “La dependència del 65% no és òptima”, adverteix, tot i recordar que fa una dècada aquesta font representava aproximadament el 90% de la producció elèctrica nacional. Per aquest motiu, defensa la necessitat d’avançar cap a un model més diversificat, que incorpori altres alternatives com l’energia solar o la biomassa.

Els efectes de la variabilitat climàtica, de fet, ja s’han començat a manifestar. L’investigador recorda que el 2020 es va registrar una producció hidroelèctrica especialment elevada gràcies a unes condicions meteorològiques favorables, mentre que el 2022 i el 2023 es va observar el comportament contrari. “El 2023 vam tenir un desglaç molt avançat i el pic del maig pràcticament va desaparèixer”, explica Travesset, que pronostica que en el futur hi haurà “més episodis de sequera i més accentuats”.

UNA DEMANDA D’AIGUA QUE PODRIA AUGMENTAR UN 88%

A la disminució dels recursos hídrics s’hi afegeix l’increment previst del consum. Segons l’estudi, en l’escenari de canvi global, la demanda total d’aigua podria passar dels 23,3 hectòmetres cúbics de l’any base als 43,9 hectòmetres cúbics el 2050, fet que suposaria un augment del 88,4%. El consum domèstic continuaria representant la principal part de la demanda, seguit de l’agricultura i la ramaderia, el turisme i la producció de neu artificial.

Aquest increment podria intensificar la competència pels recursos disponibles, especialment durant els períodes de sequera. Un dels sectors més exposats seria el de les estacions d’esquí, que necessiten aigua per produir neu artificial i compensar la disminució de les nevades naturals. En un escenari de sequera extrema, l’estudi calcula que al desembre es podria registrar un dèficit del 36,3% de l’aigua necessària per satisfer la demanda de neu produïda.

Per tot plegat, Travesset insisteix que les mesures d’adaptació han d’anar més enllà del sector energètic i incloure una gestió més eficient dels recursos hídrics. En aquest sentit, considera imprescindible reduir els consums, millorar l’eficiència i apostar per diferents fonts de producció energètica per minimitzar els efectes dels episodis climàtics extrems. “No només hem de mirar l’energia, sinó també com gestionem l’aigua en tots els sectors”, conclou.