La retirada d'un exemplar del 'Mein Kampf' genera polèmica a Andorra

Una patrulla policial ha confiscat dissabte un exemplar del *Mein Kampf* de la llibreria Llibre Idees, situada al carrer de l'Illa Carlemany, després que un agent fora de servei advertís als treballadors sobre la suposada il·legalitat de la seva venda. L'episodi ha desencadenat una discussió pública sobre els margens d'intervenció dels agents i el tractament jurídic d'aquestes obres.

> «La propietària no defensa l'ideologia de Hitler ni afirma que l'actuació fos il·legal, però considera que condemnar una ideologia no obliga a impedir l'accés als documents que permeten estudiar-la»

El context dels fets i la reacció del comerç

Els esdeveniments van tenir lloc poc abans de tancar el local. Segons ha explicat una treballadora en un missatge publicat a Instagram, un agent va identificar-se com a policia i va avisar immediatament una patrulla que es va presentar al negoci per intervenir la peça. La responsable de l'establiment, Pamela Méndez, va qüestionar telefònicament el procediment i va recordar que l'obra circula habitualment pels canals comercials legals i fins i tot figura en el catàleg de la Biblioteca Pública del Govern.

La llibreria ha detallat que ven entre 6 i 8 exemplars d'aquest títol anualment des del seu obriment, fa anys. Fonts jurídiques consultades pel Diari expressen sorpresa per aquesta intervenció directa sobre material bibliogràfic, qüestionant si la mesura s'ajusta realment a les facultats policials vigents.

Delicte d'odi o aprenentatge històric?

La policia ha plantejar inicialment que els fets podrien constituir un delicte d'odi per una possible apologia del genocidi. Aquesta interpretació, si el cas prospera judicialment, podria comportar l'encausament de Méndez. No obstant això, la propietària aclareix que no defensa cap ideologia nazi ni afirma que la seva venda sigui il·legal.

La qüestió pendent és fonamental: si la mera disponibilitat comercial d'un llibre pot fonamentar una investigació penal per apologia del genocidi. De moment, no consta cap resolució judicial que determini responsabilitats ni s'ha dictaminat sobre el cas. Aquesta situació situa al centre del debat la diferència crítica entre difondre activament una ideologia d'odi i facilitar l'accés a una font històrica per estudiar-la amb rigor acadèmic.

El conflicte també planteja interrogants sobre les garanties que regulen les actuacions iniciades per policies de paisà i quins mecanismes impedeixen restriccions arbitràries a la circulació de publicacions. A més, es pregunta si el tractament d'aquest exemplar és diferent al dels altres disponibles en biblioteques públiques del país.