La policia requereix dos exemplars de Mein Kampf a la llibreria Idees d'Andorra
Pamela Méndez, titular de la llibreria Idees, va viure un dissabte al vespre una situació que ella qualifica com "estupefacta". Poc abans de tancar, el seu mòbil sonava: era l'agent del cos de Policia en to de civil informant-la d'una acció immediatament posterior.
> Així es va quedar la llibretera Pamela Méndez dissabte al vespre...
Els agents van requirar els dos exemplars de *Mein Kampf* que s'havien venut a la secció d'Història del comerç. La llibreria portava aquest títol en el seu catàleg des de fa set anys, amb un ritme de vendes regular: "un discret long seller", segons explica Méndez.
Un procediment que atempta contra la llibertat d'expressió?
La intervenció policial es va basar en una prohibició suposada a Andorra. No obstant això, l'article 338 del Codi Penal castiga la difusió pública de materials amb ideologies que afirmen la superioritat o menyspreu d'un grup humà, però no hi ha cap disposició legal que prohibeixi expressament la comercialització d'aquest llibre específic. Tampoc els articles 457 (apologia del genocidi) ni el 465 bis (delictes contra la humanitat) ho fan de manera explícita.
La llibertat d'expressió, la llibertat d'informació i la llibertat de premsa semblen quedar fora de l'àmbit discrecional d'un agent quan aquest decideix *motu proprio* retirar un llibre sense ordre judicial prèvia. Com apunta el text, "una mesura que atempta tan òbviament contra drets fonamentals".
Context europeu: la prohibició no és universal
Mentre a Andorra es discuteix sobre la legalitat del procediment, al continent europeu la situació varia considerablement:
* Àustria: És l'únic país que prohibeix de forma explícita i absoluta la difusió de propaganda nacionalsocialista.
* Alemanya: Es permet comercialitzar edicions crítiques o acadèmiques, mentre que les reproduccions originals sense contextualització poden constituir un delicte d'incitació a l'odi.
* Holanda i França: Només es venen edicions anotades o amb estudis de context. A la resta d'Europa Occidental, incloses Espanya, el text és accessible legalment.
A Andorra, els agents van advertir que calia posar els exemplars a disposició del Batlle i que podria arxivar-se el cas o retornar-los com si res. La llibretera va respondre amb cautela: "No vull que un dia aparegui un client fanatitzat i ens monti un escàndol per això".
Antecedents locals de censura
Aquest episodi no és aïllat en la història recent d'Andorra. Els fets mostren una tradició de control sobre el discurs públic:
* Anys 70: Tancament de la papereria Sol per "preservar la moral pública".
* Cas del llibre *Cómo ser una mujer sensual*, considerat nefand aleshores.
* La revista sensacionalista espanyola *Reporter*, que va desaparèixer misteriosament després d'articles sobre la llegenda negra dels passadors.
* L'amenaça recent de segrest del diari *El andorrano", que finalment no es va materialitzar.
La llibreria Idees manté una posició clara: creuen que "l'accés als llibres és essencial per conèixer fins i tot les idees més abjectes... per poder-les analitzar". Actualment, el títol només es pot adquirir a la secció de sotamà, una mesura cautelar que reflecteix la tensió entre el dret a saber i l'aplicació preventiva del poder policial.