La ministra detalla les conseqüències del requisit lingüístic
Fins al 3 de novembre d'enguany, hi ha 2.077 persones que han obtingut una autorització de residència i treball a la qual li és aplicable l'obligació d'haver d'acreditar el coneixement del català.
D'aquest total, 196 sol·licitants han de presentar obligatòriament el diploma oficial del nivell A1 per haver obtingut la seva autorització inicial a partir del 25 o 30 de setembre del 2026. Si dins dels terminis no s'acredita aquest coneixement, se'ls obre un expedient que proposa denegar la renovació.
> «Si una persona presenta la sol·licitud de renovació i no justifica el coneixement del català... se li dona un termini suplementari de 10 dies hàbils. Si dins d'aquest període no es presenta el corresponent justificant, s'obre un expedient que proposa denegar la sol·licitud.»
Fins ara, dels 23 expedients en tràmit per presentar el document, només 9 han estat resolts favorablement. Dels tres restants pendents de decisió definitiva, dos estan sota instrucció amb proposta de negació i un ja ha rebut resposta negativa.
Excepcions per a dificultats d'aprenentatge i mobilitat geogràfica
La ministra defensa la introducció de mecanismes excepcionals davant situacions com les dificultats d'alfabetització o trajectòries educatives que impedeixen superar l'examen oral-escrit. L'esmena proposa permetre renovar el permís si s'haurà inscrit en una formació de llengua catalana, oferint més temps per assolir els coneixements.
Aquest marc també contempla activitats professionals amb mobilitat geogràfica i estades limitades a Andorra. En aquests casos, es proposa establir excepcions reglamentàries atenent la proporcionalitat de l'exigència respecte a la durada prevista del treball.
És crucial entendre que totes les excepcions se circumscriuen només a la primera renovació. Si una persona necessita presentar una segona sol·licitud, el requisit s'eleva automàticament al nivell A2 de català.