La il·lusió d'un paradís que es converteix en teatre
> És una aroma antiga: la de les cases flotants que, suspeses damunt l'aigua, s'arrengleren a banda i banda del Mae Klong.
El matí al riu Mae Kong encara respira amb calma. Quan el sol comença a filtrar-se entre els cocoters, només es senten les veus familiars que preparen la canoa per anar al mercat: pomelos, papaies i peix fresc embolicats en fulles de plàtan. És un ritme tranquil on cada gest té una raó pròpia.
> Mentrestant, a l'interior, la família es prepara per anar al mercat: la mare és a la cuina, i el pare, ajudat per les filles, carrega la canoa amb la precisió de qui ho fa cada dia.
Aquesta tranquil·litat no dura gaire. A mesura que s'acosta l'hora punta, els autobusos des de Bangkok descarreguen una allau humana que transforma el paisatge en un parc temàtic sobre la "vida tradicional tailandesa". Les embarcacions carregades de fruites i woks fumejants es converteixen en peces d'un trencaclosques teatralitzat.
> Però, malauradament, a Tailàndia, com a gran part del sud-est asiàtic, l'autenticitat té horaris i la màgia s'esvaeix en minuts.
Els visitants obsessionats amb capturar cada instant per les seves xarxes socials obliden viure el moment real. Les venedores adapten els seus preus i actituds a les necessitats dels turistes, convertint l'espai en una escenificació on la càmera val més que la casa al canal.
> El més trist és que, amb els anys, el mercat ha acabat adaptant-se als gustos dels visitants, fins al punt de convertir-se en una teatralització de si mateix.
Quan marxen els grups turístics, el riu torna a semblar cansat. Els motors callen i les converses tornen a ser exclusivament en tailandès. La veritable essència d'aquest lloc no es troba al centre del caos comercial ni als punts de selfie perfectes.
> És allà on el vell món fluvial, el de l'antiga Siam, ha quedat atrapat: a les cases de fusta; als canals on tot just hi entra una canoa; als petits embarcadors familiars. Lluny dels focus i dels selfies.