La nova eina digital de salut mental mostra un augment preocupant en les demandes d'atenció

El servei de prevenció del suïcidi, que funciona com a primera línia de defensa, ha registrat una activitat significativa durant l'any passat. Les xifres oficials revelen que aquesta línia atès 170 persones i va aconseguir intervenir per evitar cinc temptatives de suïcidi. Aquestes dades destaquen la importància crítica del suport immediat en moments de crisi.

> "El servei rep una mitjana d'unes 13 trucades mensuals."

Aquesta xifra, segons les informacions facilitades per Pérez, reflecteix un ritme constant que requereix recursos humans i tècnics adequats per respondre amb eficàcia a cada crida sense deixar ningú en solitud.

Un perfil demogràfic que marca tendències preocupants

L'anàlisi dels usuaris d'aquesta línia de suport mostra una distribució desigual entre gèneres. La majoria de les persones que han contactat amb el servei són dones, representant un 64% del total, mentre que els homes conformen la resta, al 36%. Aquest perfil coincideix amb dades recollides per l'Observatori andorrà de salut mental, una eina clau per entendre les dinàmiques de benestar psicològic a Andorra.

Aquesta informació s'ha presentat oficialment aquest dimarts com part del desplegament progressiu de nous indicadors que permeten monitoritzar l'estat de la salut mental i detectar possibles punts febles en el sistema assistencial.

L'alcohol domina les addiccions, però altres problemes creixen

El context més ampli de la salut pública a Andorra presenta un panorama complex. Els serveis de salut mental del SAAS van atendre prop de 4.973 pacients el 2025, una xifra que representa gairebé un 30% d'augment respecte al 2022. Aquell any, només es van registrar 3.676 casos, la qual cosa indica una escalada clara en les necessitats ateses.

En el camp de les addiccions específiques, els números també parlen per si sols: el nombre de persones tractades pels serveis de l'UCA (Unitat de Conductes Addictives) ha passat de 710 el 2022 a 886 el 2025. Dins d'aquest grup, l'alcohol segueix sent la substància més problemàtica, amb un 44,8% dels casos registrats durant l'any anterior. Aquesta prevalença subratlla que les polítiques de reducció de danys i tractament han de tenir com a prioritat el consum d'alcohol.

No obstant això, no cal oblidar altres problemes emergents. La ministra ha assenyalat explícitament un creixement en les demandes relacionades amb el consum de cocaïna i les addiccions comportamentals. Aquests nous reptes demanen adaptació dels protocols terapèutics i una mirada més àmplia cap a problemàtiques com els jocs patològics o altres conductes compulsives.

El Pla integral avança, però encara queda feina per fer

El Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA) s'ha desplegat amb determinació. Segons el ministeri, l'execució del pla arribava al voltant del 86% en termes d'accions completades quan es van presentar les últimes xifres. No obstant això, encara hi ha espais de millora.

Les actuacions pendents se centren principalment en la concreció dels circuits assistencials. Això vol dir que cal definir millor com els pacients passen d'un servei a un altre sense perdre el fil del tractament ni generar buits en l'atenció. Aquesta fase de refinament és essencial per garantir una cobertura real i efectiva per a tothom qui ho necessita.

Totes aquestes xifres no són només estadístiques fredes; representen vides reals que demanen resposta immediata, recursos humans qualificats i polítiques públiques amb sentit comú. La salut mental és una qüestió de drets fonamentals i la seva millora requereix compromís institucional constant.