La Sala Civil del TSJC defensa la coherència de les seves resolucions

El Consell Superior de la Justícia ha publicat un comunicat per respondre a articles apareguts al diari digital Altaveu els dies 25 i 26 d'octubre. Els textos originals, signats pel mateix redactor del mitjà, acusaven el tribunal superior de contradir-se en matèria d'habitatge i de fer una interpretació contrària a la voluntat del legislador.

Per defensar les seves decisions, es refereixen específicament als judgements 51/2026 i 95/2026 emesos per la Sala Civil. Aquests documents resolen dos litigis completament diferents: un sobre l'extinció d'un contracte pel seu venciment després de preavís, i una altra sobre resolució anticipada degut a incompliments imputats al inquilí.

> «Les consideracions sobre proporcionalitat i interpretació restrictiva que conté la segona es refereixen únicament als incompliments de l'arrendatari i no tenen cap incidència sobre la primera, en què no s'imputava cap incompliment.»

Segons el comunicat oficial, els articles periodístics confonen institucions jurídiques separades per la Llei d'arrendaments. Es tracta de distingir clarament entre dues situacions: la resolució anticipada com a sanció per infracció (articles 27 i 31), que posa fi al contracte abans del termini, i l'extinció natural pel venciment d'un cop es compleixen els dies pactats sense renovació.

Un punt clau de la defensa judicial rau en el fonament probatori. En un dels casos citats per Altaveu, l'inquilí negava haver rebut una carta del 10 de juny del 2025. No obstant això, la Sala va considerar provat mitjançant certificats i imatge que el document havia estat dipositat a la bústia en dues ocasions diferents (els dies 10 i 13). Aquesta notificació fefaent permetia legalment al llogater oposar-se a la no renovació, una opció que ell mai va exercir abans de presentar la demanda.

> «Lluny de contradir-se, les dues sentències mostren la coherència del tribunal.»

El Consell Superior subratlla que aplicar la llei tal com està escrita impedeix tant el desnonament sense càrrecs per part de l'arrendador com els beneficis indeguts per a qui no ha invocat les seves drets. El fet que totes dues resolucions portin la signatura dels mateixos magistrats es presenta com una prova més de la doctrina estable del tribunal, i no pas com un motiu de sorpresa.

Finalment, el comunicat detalla diversos errors de fet atribuïts als articles originals. Es parla d'una parella desnonada quan en realitat era una sola persona; s'al·lega que els inquilins «no havien respost» a una carta mentre la discussió girava entorn del venciment i no del rebuig explícit de l'avís. A més, es critica equiparar la resolució anticipada amb el venciment per construir una falsa contradicció jurídica.

En resum, les autoritats judicials rebaixen els acusacions com a errors greus tant en els fets com en el dret, recordant que l'invocació de la pròrroga és un requisit mantingut des de fa anys i no una novetat sorprenent.