El trobador Guillem de Berguedà i el conflicte amb l'Església

Aquesta tarda, a les 19.30 hores del dia 27 d'octubre, es va celebrar una sessió inaugural al Conservatori de Música dels Pirineus que ha posat en evidència un detall iconogràfic controvertit de la catedral de la Seu d'Urgell.

La soprano i investigadora Laura de Castellet ha explicat com el personatge esculpit a l'ala oest del capitell, sovint interpretat simplement com una figura medieval aristocràtica tocant un instrument morisc (la rabeba), en realitat representa al trobador Guillem de Berguedà. Segons la investigadora, aquesta representació no és casual: el personatge apareix assenyalat com a pecador i heretge per haver desfermat les ires del bisbe Arnau de Preixens amb invectives molt greus.

> "El trobador té entre les mans un instrument musical d'origen morisc, rabeba o rubeba... Està assenyalat com un heretge", ha explicat De Castellet durant la xerrada a la Sala de la Immaculada.

Un insult cantat i una resposta en pedra

El conflicte entre el clergim i l'autor literari va ser extremadament agressiu. El bisbe Arnau de Preixens, segons els sirventesos dedicats al cicle d'insults contra Guillem de Berguedà, era descrigut com un home amb verga "tan gran com la d'un mul" que malmetria carnalment qualsevol dona. La resposta del prelat no va ser verbal sinó artística: es diu que el bisbe va anar personalment a l'escultor per demanar plasmar aquest insult en pedra.

> "Podem imaginar clarament que el bisbe va anar a l'escultor per demanar específicament el que volia deixar plasmat", ha considerat la investigadora, tot i reconèixer que es tracta d'una reconstrucció casolana de l'instrument amb alguns defectes que seran solventats en futures ocasions.

Campanes, permòdols i moralitat cristiana

Més enllà del conflicte medieval, la xerrada ha recorregut el paisatge sonor històric de la Seu. De Castellet ha destacat l'existència d'una campaneta del segle XIV a l'espadanya que gairebé no es fa sentir avui dia però que porta inscrites pregàries per espantar desastres i tempestes.

També s'ha parlat dels permòdols de la nau central, elements decoratius visibles només amb binocles o des de l'orgue. Aquests detalls representen instruments populars, músics burgesos i saltimbanquis, sovint associats a una moralitat dubtosa en contraposició a la virtuositat cristiana.

Durant el seu recorregut històric per la ciutat medieval, l'expert Robert Lizarte va ser citat com a referent en campanes de les contrades pirinenques. La sessió ha servit també per presentar una figura central: la Sibil·la, personatge que De Castellet interpreta cada nit de Nadal des ja quinze anys amb la participació d'alumnes del conservatori.

L'esdeveniment, obert al públic a la Sala de la Immaculada, ha permès entendre com l'art i la religió van entrar en col·lisió als segles passats, deixant empremta permanent en les parets sagrades.