La polèmica al Consell General per les pròrrogues forçoses

El debat ha centrat aquest dijous, 29 d'octubre, els focus del Consell General. El punt central és la interpretació judicial de la llei aprovada el 2023 que estableixia la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer. Els jutges han determinat que aquest mecanisme no s'aplica automàticament, sinó que ha de ser sol·licitat expressament pels arrendataris davant els propietaris.

Conxita Marsol, ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, ha defensat la seva posició inicial: no modificar la normativa perquè considera que el termini vigent cau al desembre. Malgrat això, ha reconegut estar disposada a escoltar les persones afectades per estudiar possibles solucions.

> "Hem anat a analitzar molt bé la nova llei perquè no ens tornéssim a trobar amb problemes d'aquest tipus i la nova llei queda més clarificada", ha afirmat Marsol.

L'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) confirma que, fins al moment, només s'ha rebut un cas relatiu a aquesta interpretació: el desnonament recent d'una parella que vivia a Prada Ramon. No obstant això, la ministra ha admeso haver localitzat una altra sentència en línia amb aquest precedent durant les revisions internes.

La resposta del Govern i les crítiques dels socialdemòcrates

Pere Baró, president suplent del grup parlamentari PS, ha plantejat la qüestió demanant claredat sobre les mesures que preveu l'executiu per protegir les famílies. El conseller general ha advertit que cal analitzar-ne les conseqüències sense qüestionar la independència judicial, però amb la responsabilitat de donar resposta als ciutadans.

> "Les lleis han de néixer d'una bona anàlisi amb la voluntat d'anticipar possibles problemes d'interpretació, perquè quan les lleis no són clares, les acaba patint la ciutadania", ha expressat Baró.

El conseller general també ha mostrat "preocupació" per la descongelació dels lloguers prevista a partir del gener i s'ha preguntat si hi ha informes jurídics que garanteixin que la nova regulació no donarà peu a interpretacions similars. Ha considerat insuficient remetre els afectats únicament als programes d'habitatge existents.

Per part seva, Guillem Casal, ministre portaveu, ha reivindicat el paper de l'INH com a guia per a qualsevol dubte que pogui sorgir en la aplicació dels contractes.

Alternatives i limitacions legals

En resposta als temors sobre desnonaments massius, Marsol ha recordat els instruments disponibles: el parc públic d'habitatge (que ja beneficia vora 300 famílies), les ajudes d'Afers Socials o el programa 30-40. Ha mantingut oberta la possibilitat de revisar els requisits d'accés aquests recursos per ajudar directament qui es vegi perjudicat.

No obstant això, ha deixat clar que una eventual modificació de la llei actual no tindria efectes retroactius. Per tant, en aquells casos on les famílies tinguin dificultats immediates, l'estratègia del Govern és estudiar com se les pot ajudar directament sense alterar el marc legal vigent.