La inflació s'emporta la meitat del sou de moltes llars

El degà del Col·legi d'Economistes d'Andorra, Antoni Bisbal, ha alertat en una entrevista al programa *Avui serà un bon dia* que l'inflació actual, situada al 4,7%, està erosionant severament el poder adquisitiu de la població. La situació genera preocupació no només per les xifres econòmiques sinó pel risc creixent de tensió social si els governs locals i estatals no actuen amb celeritat.

Un càlcul que fa mal fer: 150 euros perduts cada mes

La realitat és dura i quantificable. Per il·lustrar l'impacte, Bisbal ha utilitzat un exemple pràctic basat en les dades del mercat actual. Si una família destina 100 euros a una compra habitual, amb aquesta inflació hauria de pagar-ne prop de 105 euros per adquirir els mateixos productes.

En el cas concret d'una llar amb uns ingressos mensuals de 3.000 euros, l'augment generalitzat dels preus representa una pèrdua directa aproximada de 150 euros al mes. Aquesta quantitat, que sembla només un càlcul matemàtic fred, es tradueix en menys aliment a la taula o menys serveis per als fills.

> "L'augment dels preus està reduint la capacitat de compra de les llars i aquesta situació pot acabar generant més tensió social" — ha advertit el degà durant l'intervenció al Ràdio Nacional d'Andorra.

El sector immobiliari es queda enrere per a molts treballadors

El problema no afecta tothom igual. Mentre alguns sectors veuen actualitzats els seus salaris, grans parts de la població reben cap increment que compensi l'encariment del cost de vida. Aquesta disparitat provoca una pèrdua neta de poder adquisitiu.

El Sindicat d'Habitatge d'Andorra (SHA) ha mantingut reunions amb els grups parlamentaris de DA i CC per intentar ordenar els preus del lloguer en funció del poder adquisitiu real. La interlocució busca garantir que el habitatge no es converteixi en un luxe inassumible per a les classes mitjanes.

Energia, transport i interessos: la trípode de la crisi

Darrere d'aquest escenari hi ha factors externs i interns. Els conflictes internacionals han afectat el transport d'energia, especialment al voltant de l'estret d'Ormuz, fent pujar els costos del carburant i de les corrents elèctriques.

A més, els mercats financers ja contemplen possibles nous increments dels tipus d'interès. Si es materialitzen, les famílies endeutades amb hipoteques o préstecs hauran de fer front a quotes hipotecàries molt més elevades en un moment on el preu del pa i la llum ja han disparat.

Proposta: apujar els salaris per trams

Antoni Bisbal defensa una intervenció pública directa. Considera que, davant d'una inflació elevada com aquesta, no seria inadequat que l'Estat intervingués per afavorir-ne l'actualització dels sous.

La proposta concreta consisteix a aplicar pujades de diferent intensitat segons la franja salarial en lloc de fixar un percentatge únic. Això permetria compensar millor els efectes inflacionaris als sectors més vulnerables, evitant que les famílies continuïn perdent poder adquisitiu mentre el mercat regula solament mitjançant oferta i demanda.

El degà admet que intervenir en aquest àmbit és complex però considera justificar-ho per evitar una crisi social profunda a Andorra.