La cremació esdevé una realitat dolorosa quan el cost de viure supera les possibilitats

Dues de cada tres famílies opten actualment per incinerar els seus difunts a Andorra. Aquesta tendència, que fa temps que s'observa en altres països europeus, ha arribat al país del Pirineu impulsada principalment pels preços, la falta d'espai i les dificultats logístiques per als residents estrangers.

Segons les dades facilitades recentment per Pompes Fúnebres de les Valls, durant l'any s'han registrat un total de 178 defuncions. De aquest nombre, la xifra que destaquen és que 105 persones han estat incinerades. Aquest percentatge representa pràcticament el 60% del total dels tramesos mortals tractats per l'empresa.

> "Vivim veritables drames", asseguren els responsables funeraris, doncs a les dificultats econòmiques s'hi afegeix la mort d'un familiar i que no es disposa de recursos suficients per donar-li el tractament desitjat.

El cost amb urna inclosa ronda els 650 euros, una quantitat molt més accessible que l'enterrament tradicional. No obstant això, la realitat és que moltes famílies es troben en situacions de precarietat on el cost de viure ja supera les seves possibilitats econòmiques.

L'escassetat de nínxols accelera la decisió

Malgrat els comuns assegurin encara hi ha disponibilitat suficient, cada vegada l'espai és més limitat a Andorra. Els cementiris del país tenen nínxols disponibles, però la demanda creixent de columbaris impulsa ampliacions constants.

Aquesta escassetat física s'uneix al factor econòmic per crear un context on les famílies han d'escollir entre el dol i els recursos limitats. La decisió no sempre és voluntària, sinó que sovint es veu forçada pels costos elevats de la sepultura tradicional.

Un repte especial per als residents estrangers

La incineració també resulta ser una opció més còmoda per aquells residents que prefereixen portar les restes dels seus estimats als seus llocs d'origen. Així, el trasllat de les cendres és molt més senzill i menys costós que transportar un cadàver, que requereix molts més tràmits burocràtics.

Aquesta opció encara la triuen residents gallecs, andalusos o portugueses, entre d'altres nacionalitats. Per a ells, incinerar i repatriar les cendres és l'única via viable per honrar el record del seu familiar sense haver de quedar-se amb un cos en Andorra ni pagar els costos exorbitants d'un trasllat internacional complex.

D'aquests 178 defuncions registrades enguany, només 55 se'ls hi ha donat sepultura, mentre que la resta han estat incinerats o repatriats. Aquesta distribució reflecteix clarament com el model funerari està canviant radicalment a Andorra en els últims temps.