L'alè de la desinformació enreda els mètodes contraceptius a Andorra

Una onada de por artificial, alimentada pels algoritmes de les xarxes socials, està empipant el col·lectiu jove del Principat davant dels tractaments hormonals. Aquest fenomen, conegut com a "hormonofòbia", no és una percepció casual sinó un problema real que professionals mèdics i infermers de la zona denuncien amb urgència.

Mites digitals contra fets científics: el cas del meningioma

Fa setmanes, França va llançar una alerta sanitària sobre l'ús d'algun tipus de píndola (amb desogestrel i etonogestrel), vinculant-ne l'ús a un risc de contraure un meningioma. El rebombori es va estendre ràpidament per Internet, creant un pànic innecessari.

La realitat mèdica és ben diferent: segons els ginecòlegs consultats al país, el consum d'aquests medicaments és habitual i segur. El risc de desenvolupar aquest tumor benigna és extremadament baix; estadísticament, un cas per cada 67.300 dones tractades. Només existeix un lleuger augment del risc si s'utilitza durant més d'un any continuïtat.

"Que tinguin molta informació no vol dir que sigui bona", adverteix Marta Pérez, infermera de la Consulta Jove al CAP La Sardana. "A vegades, el que trobes a les xarxes és purament fals i perillós". Aquest missatge ha d'arribar clar als adolescents abans que prenguin decisions sobre la seva salut basant-se en rumors.

Un 63% de prevalença malgrat els temors infundats

Malgrat el soroll negatiu, les xifres no miren per aquest costat. L'última Enquesta Nacional de Salut (ENSA) confirma que entre les dones joves d'Andorra l'ús de qualsevol anticonceptiu hormonal és majoritari: un 63% en utilitza algun tipus, juntament amb el preservatiu masculí.

El doctor Julià Álvarez apunta una contradicció preocupant: mentre que entre els adults s'utilitzen més tractaments hormonals per evitar símptomes de menopausa, la gent jove ho fa menys degut al por. "Com més informació fiable es tingui sobre variants i efectes reals, millor decisió prendrà una persona", assenyala Èrika da Costa del Fòrum de la Joventut.

El paper vital dels professionals i la família

Pérez és clara: prendre un anticonceptiu no ha de ser mai solitari. "Ha d'haver-hi l'acompanyament d'un professional, com una infermera especialitzada o una ginecòloga", afirma. Aquest suport ajuda a fer-ne millor ús i triar el mètode adequat per al cos de cada persona.

A més del sector sanitari (Consulta Jove amb més de 20 anys d'experiència, CAPs, SIAD), la família és un pilar fonamental. "Si l'adolescent vol expressar alguna inquietud, ha de tenir-hi accés a una figura adulta responsable", rebla Pérez.

La responsabilitat també recau en els centres educatius i sanitaris per crear espais segurs on parlar de sexualitat sense tabús. A les escoles, des del primer de primària fins al batxillerat, s'impulsen tallers que recomanen el preservatiu com a única eina contra malalties de transmissió sexual.

Prevenció abans i consentiment sempre

Pérez avisa: aquesta tasca educativa ha d'iniciar-se abans de qualsevol relació sexual. "Si es comença primer, les coses estan més clares", afegeix. També és crucial sensibilitzar sobre els límits i el consentiment mut.

Finalment, cal recordar que cap anticonceptiu té eficàcia del 100%. Per tant, un accés ampli als mètodes contraceptius no hauria de substituir mai l'accés a l'avortament lliure quan es produeixen errors o falles. L'educació integral és la clau per desmantellar els mites i protegir la salut dels joves andorrans.