La Generalitat reconeix la desigualtat en l'accés a Europa

Només el 3% dels 5.800 milions d'euros de fons europeus de gestió directa captats per entitats catalanes entre el 2014 i el 2023 van arribar als ens locals. Aquesta dada, oficialment reconeguda pel propi govern autonòmic, posa en evidència una realitat que molts ajuntaments ja coneixen: accedir a un finançament europeu exigeix recursos tècnics i capacitat administrativa que sovint no tenen.

Per intentar corregir aquesta situació estructural, el Departament d'Unió Europea i Acció Exterior ha presentat aquest dilluns al municipi de Tremp un nou servei d'assessorament especialitzat. L'esdeveniment, encapçalat pel conseller Jaume Duch, va reunir representants dels ajuntaments del Pirineu amb l'objectiu clar de donar suport als municipis de menys de 20.000 habitants.

El programa oferirà una assistència tècnica integral durant tot el cicle de vida d'un projecte: des de la identificació d'oportunitats i la cerca de socis internacionals fins a la redacció, execució i justificació de les despeses. No obstant això, cal ser rigorosos amb els fets: el nou servei no garanteix l'obtenció de subvencions ni concreta quantitat addicional que podran captar finalment.

> «Amb una plantilla reduïda, tot això encara és més difícil», ha admès Duch.

La manca de personal tècnic es converteix en la barrera principal. Presentar una candidatura competitiva requereix planificació avançada i equips especialitzats per assumir una tramitació administrativa complexa que els petits ajuntaments no poden permetre's aïlladament.

Una concentració metropolitana evident

Segons les dades exposades pel Departament, la captació de fons s'ha concentrat principalment a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta distribució geogràfica posa de manifest profundes desigualtats territorials quan es competeix per recursos europeus.

La Generalitat considera que aquesta situació no respon només a una manca de projectes o iniciatives als municipis, sinó també a les dificultats inherents per identificar convocatòries i gestionar obligacions. De fet, la captació s'ha vist molt limitada fora del nucli urbà principal.

El cas del Pirineu: 46,6 milions de Next Generation

Durant la presentació, el conseller va destacar que l'Alt Pirineu i Aran ha captat 46,6 milions d'euros dels fons *Next Generation*. Tanmateix, és crucial diferenciar aquests recursos: corresponen a un instrument de finançament diferent dels programes de gestió directa de la Comissió Europea que vol reforçar el nou servei.

El conseller també ha posat en valor la situació fronterera del Pirineu com una oportunitat per desenvolupar projectes conjunts. En aquest sentit, s'han recordat les converses entre Catalunya, Andorra i Occitània per constituir una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) que faciliti la cooperació entre els tres territoris.

El repte real: del suport tècnic a resultats tangibles

El repte ara serà comprovar si el nou assessorament es tradueix en més projectes aprovats i en una distribució territorial més equilibrada dels recursos europeus. De moment, el programa ofereix suport tècnic, però la capacitat final de captació dependrà exclusivament del treball que facin cada ajuntament amb les eines noves.

La veritable prova passarà no només per l'existència d'aquest servei sinó pels resultats concrets en els propers anys.