Beatriz Haro, la filla del difunt, relata un drama familiar que s'ha desenvolupat en pocs dies i que posa de manifest les carences d'un sistema sanitari on es corre el risc vital si no es disposa immediatament de certs especialistes.

Els fets comencen a inicis del mes passat. El dissabte 3 i dimarts 5, la família va acudir a Urgències perquè el seu pare presentava una tensió molt baixa i taquicàrdia severa. En ambdues ocasions, l'equip mèdic d'urgències va poder estabilitzar temporalment el pacient per enviar-lo cap a casa, però la condició era clara: es requeria la intervenció immediata d'un cardiòleg.

La filla explica que en aquell moment, "els metges ens diuen que necessitava un cardiòleg de forma urgent", no obstant això, l'especialista de referència del pacient estava fora del país o de vacances. A més, es va informar la família que els altres professionals disponibles no feien guàrdia i eren inaccessibles per contacte telefònic.

"No pot ser que estiguem a un país on si anem crítics a un hospital ens morim", afirma Haro amb una frase que, segons ella, han validat fins i tot metges del propi servei. La família va intentar buscar alternatives fora de l'hospital sense èxit, ja que les cites disponibles quedaven per dies després.

La tragèdia es consuma el dia 11, quan el pacient patí una nova baixada de tensió a casa i va caure donant-se un cop al cap. Traslladat novament amb urgència als serveis d'emergència, la situació s'agreuava: l'home presentava hemorràgia cranial que requeria operació immediata per part d'un neurocirurgià.

"Tampoc tenen un neurocirugiá de guàrdia", apunta Haro. La única via viable era traslladar el pacient a Barcelona, concretament al Hospital Sant Pau. Mentre es gestionaven els tràmits burocràtics necessaris per autoritzar l'enviament, la finestra terapèutica es tancava.

"Al cap de tres hores, ja no hi havia res a fer", detalla la filla del difunt. Es va decidir pujar-lo a cures pal·liatives perquè era impossible realitzar el trasllat en aquell moment. Poc després s'confirmaria la defunció.

Aquest cas ha dut la família a presentar una queixa formal al SAAS, instint de reflexió sobre com evitar futurs incidents similars. La resposta oficial d'Urgències defensa que "segurament s'ha fet una interconsulta amb qui pertoca", tot i que això no consti sempre en els informes visibles per a l'usuari.

La doctora Yvette Ruiz, cap del servei, explica la postura institucional: la professió mèdica té una implicació legal màxima, de manera que ningú es vol arriscar a equivocar-se. Segons ella, hi ha especialistes amb guàrdia 24 hores i d'altres només durant les hores diürnes (de 8h a 20h). Aquesta distribució depèn de la "cartera de serveis ministerial", on internistes, geriatres o pediatres cobreixen especialitats com pneumologia, cardiologia o neurologia quan els especialista no hi són.

Ruiz sosté que davant del dubte mínim en un cas complex, el metge d'urgències consulta amb l'especialista corresponent. Aquest pot decidir respondre per telèfon o avaluar si és necessari desplaçar-se al centre hospitalari. No obstant això, la família de la víctima qüestiona aquesta pràctica quan es tracta de casos crítics que requereixen intervenció quirúrgica immediata i no només una orientació mèdica.

El cas posa sobre la taula un debat urgent: fins a quin punt és acceptable dependre d'una consulta telefònica o esperar al desplaçament d'un especialista quan el pacient està en situació de risc vital?