L'educació puja de preu: la inversió estatal arriba al màxim històric

La despesa pública en educació a Andorra ha assolit els 94,7 milions d'euros durant l'exercici 2025. Aquesta xifra inclou el finançament de les administracions central i locals, així com la inversió en entitats clau com la Universitat d'Andorra (UdA), l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) i l'AQUA. El total no comptabilitza les aportacions dels sistemes educatius espanyol i francès.

> "La despesa pública en educació ha assolit els 94,7 milions d'euros el 2025..." - segons les dades publicades pel departament d'Estadística.

Aquest import suposa un increment del 5,5% respecte al 2024. No obstant això, si analitzem la composició global de l'estat fiscal, veiem que aquesta inversió educativa representa el 7,5% de la despesa liquidada total de les administracions públiques. Cal destacar que aquest percentatge ha disminuït una dècima respecte a l'exercici anterior.

En relació amb l'economia general del país, el pes educatiu sobre el producte interior brut (PIB) es manté estable al 2,4%, igual que en 2024. En canvi, la despesa pública per càpita ha experimentat un salt significatiu: s'ha situat als 1.063 euros per habitant, superant els 1.031 euros de l'any passat amb una diferència de 32 euros.

El context internacional i la despesa total imputable

Si considerem també les aportacions dels governs espanyol i francès als seus respectius sistemes educatius implantats al Principat, el panorama canvia radicalment. La despesa total imputables a tots els nivells educatius s'eleva fins als 111,9 milions d'euros. D'aquest import global:

* 76,3 milions corresponen directament a la contribució andorrana.

* Els altres 35,5 milons provenen de la contribució conjunta entre Espanya i França.

Aquesta estructura financera reflecteix una dependència externa notable en el sector educatiu, on l'aportació estrangèra representa més d'un terç del pressupost total imputat al sistema. El conjunt de la despesa per nivells educatius ha augmentat un 3,5% respecte a 2024.

On s'ha invertit el diners públic?

Els increments més destacades no han estat uniformes en totes les etapes. El batxillerat lidera l'aixecament amb una pujada del 7,2%, seguit de prop per l'ensenyament superior (+5,6%) i l'educació maternal (+5,5%). Aquest repartiment d'inversions indica que la pressió demogràfica o les necessitats formatives estan concentrant els recursos en aquests nivells finals del cicle escolar.

La transparència de les xifres permet avaluar si aquesta inversió es tradueix realment en millora educativa per als ciutadans, especialment atenent que la despesa per càpita és una eina clau per mesurar el compromís social amb l'ensenyament.