El Servei d'Urgències segueix sent la 'porta d'entrada' on hi cap tot, malgrat que els metges de capçalera tenen les eines per resoldre molts casuístiques sense col·lapsar-lo. Aquest pas es va donar aquest estiu amb el sistema de derivació inversa, una opció destinada exclusivament a pacients amb dolències de 'baixa complexitat' que podrien ser atesos en 48 hores pel seu metge de referència.
La realitat dels números és contundent: només un de cada deu persones que donaven dret a aquest procediment s'hi ha acollit. La doctora Ruiz, responsable del tema, qualifica aquesta xifra com a 'poca', tot i reconèixer que els percentatges són similars als registrats l'any anterior. Segons la metge, el sistema 'li costa arrencar' en un context de creixement poblacional.
L'enfocament actual manté una visió prudent: hi ha moltes situacions que es podrien gestionar fora de l'hospital i no calen passar per Urgències. La doctora Ruiz defensa dimensionar els dispositius externs perquè no haguem de sobresaturar el servei d'urgència, especialment davant dels canvis en les necessitats dels usuaris.
Per millorar aquesta situació, la proposta passa per empoderar els centres d'atenció primària. Amb nous canvis normatius, aquests equipaments disposen ara de més capacitat i una infermeria potent que pot oferir un cop de mà en molts aspectes. L'objectiu és clar: potenciar tots els circuits assistencials disponibles per evitar la saturació del punt crític on 'hi cap tot', deixant el Servei d'Urgències lliure per a les urgències reals.