La realitat lingüística d'Andorra retrocedeix

Les últimes xifres de l'enquesta sobre coneixements i usos lingüístics mostren una tendència negativa per al català en gairebé tots els àmbits. L'estudi, que es considera la setena onada de les dades recollides, revela un retrocés significatiu respecte a les darreres mesures del 2021.

> "L'ús del català retrocedeix en quasi tots als apartats de l'estudi, des de la llengua materna a l'habitual, també en l'àmbit domèstic, amb els amics i a la feina."

Aquesta davallada afecta especialment el domini lingüístic habitual entre les persones que parlen català com a primera llengua. Tanmateix, hi ha un sector on la situació es manté estable: l'ús del català en serveis públics específics i en la transmissió generacional.

El factor demogràfic clau

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha reconegut estar "preocupada" per aquests resultats. No obstant això, atribueix el descens principalment al canvi demogràfic que patia la comunitat en els últims anys.

El país ha incorporat un contingent important de nouvinguts procedents d'altres països hispanoparlants. Aquesta migració ha provocat que, mentre el català perd terreny, guanyi força el castellà i, en menor mesura, l'anglès.

> "Respecte al 2021 el percentatge de nacionals d'altra origen –molt majoritàriament, llatinoamericans– s'ha disparat del 12 al 18%: així, els nacionals argentins residents s'han duplicat en aquest període."

Els números són elusius i reveladors. El nombre de ciutadans d'origen argentin ha passat a ser gairebé el doble que fa un any, mentre que la comunitat colombiana s'ha multiplicat per cinc.

Polítiques lingüístiques en marxa

Malgrat les xifres alarmants, l'Estat d'Andorra continua treballant amb mesures previstes des de la nova llei sobre llengua pròpia i oficial. Mònica Bonell defensa que cal reforçar l'ensenyament del català i fomentar-ne l'ús diari.

> "Tenim la responsabilitat de preservar la nostra llengua, i la forma de fer-ho és parlant-la i transmetent-la als nostres fills."

Un indicador positiu són els centres d'autoaprenentatge. Des que es va establir l'exigència de tenir un certificat mínim (nivell A2) per renovar el permís de residència, la matrícula ha augmentat notablement.

Aquest curs hi ha 700 alumnes matriculats en modalitat presencial i uns altres 300 més a través del format online. El nombre total d'alumnes que han passat pel programa s'acosta als 22.431 persones, un èxit educatiu reconegut per les autoritats.

L'ús de la llengua en l'àmbit públic

Tot i això, hi ha sectors on el català encara no arriba al nivell esperat. En l'administració pública, l'ús del català s'ha mantingut estable entre un 61% i un 62%, però aquesta xifra representa la segona nota pitjor de tota la història.

En el comerç minorista, els resultats són molt més baixos. Només en una tercera part dels casos l'atenció al públic es realitza en català o bilingüe als bars (12%), grans magatzems (15%) i restaurants (18%).

> "En la resta de les categories l'atenció en català queda lluny –o molt lluny– del 50%."

Els únics sectors que arriben a percentatge majoritaris són els bancs, amb un ús habitual al voltant de l'81%, seguit dels metges generalistes (64%) i especialistes (54%).

Visió a llarg termini

Mònica Bonell ha demanat pacència als ciutadans. Ha indicat que cal temps perquè les polítiques lingüístiques comencin a donar fruits plens, estimant un horitzó de sis, vuit o deu anys.

Joan Micó, coordinador del grup de sociologia de l'ARI, ha afegit que les mesures implementades des de la nova llei han ajudat a mitigar el xoc demogràfic. La conclusió final és clara: cal convidar a tots els ciutadans, especialment als nouvinguts amb obligació legal d'estudiar català, a mantenir la conversa en aquesta llengua oficial per afavorir una integració harmoniosa.

> "Que mantinguin la conversa en català els que canvien de llengua si l'interlocutor els respon en una altra."