La cultura a Andorra patix un descens significatiu
L'estadística oficial publicat aquest dijous per l'àrea de Dades i Estadístiques del Departament d'Economia fa sonar una campana d'alarma: la participació ciutadana en les activitats culturals ha caigut. Durant el 2025, només hi han assistit 241.579 persones, un xifra que representa un descens del 11,5% respecte als 273.054 visitants de l'any anterior.
Aquesta baixada no és aïllada en la participació sinó també en l'oferiment cultural mateix. El nombre d'esdeveniments organitzats pel Govern, els comuns i les entitats privades ha passat dels 1.107 del 2024 als actuals 963, una reducció de prop el 13%.
> "L'assistència a les activitats culturals a Andorra cau un 11,5% durant el 2025"
El fenomen afecta especialment els sectors que tradicionalment més públic han mobilitzat. Les manifestacions de cultura popular, com ara festivals i festes tradicionals, segueixen sent l'epicentre del consum cultural amb 100.651 assistents (el 41,7% del total), però la seva rellevància relativa ha augmentat a costa d'un descens generalitzat.
Les exposicions presencials també han perdut força, registrant una baixada fins als 38.664 visitants. En canvi, els concerts d'entrada lliure continuen sent el format més habitual amb 177 actes, seguits de les activitats infantils amb 171. D'altra banda, cal destacar un contrast curiós: mentre la oferta global baixa, les conferències han augmentat dràsticament en nombre (+55,4% fins a 115) i assistència (+71,4%), tot i que això no compensa el buit deixat per altres formats.
La geografia de la desmobilització cultural
La distribució territorial revela una clara disparitat entre l'oferta d'esdeveniments i els públics assistents. Encapçala la parròquia d'Encamp en quant a gent, amb 60.191 persones que van omplir les seves activitats culturals durant el curs. La segueixen de prop Sant Julià de Lòria (47.050) i Escaldes-Engordany (43.080).
Però si parlem d'oferiment, la capital és l'indiscutible líder: Andorra la Vella ha concentrat el nombre més elevat de propostes amb un total de 168 activitats diferents.
Pel que fa a les temporades, juliol continua sent el mes rei en quant a participació absoluta amb 49.625 assistents, mentre que desembre es manté com la temporada alta per al nombre d'esdeveniments programats (162), encara que això no ha estat suficient per evitar l'escenari de descens global.
Aquestes xifres posen sobre la taula una qüestió fonamental: què està passant amb el teixit cultural andorrà si tant els públics com les propostes estan retrocedint?