La construcció modular com a resposta als reptes de l'habitatge i el clima

El president del Clúster de Construcció Industrialitzada de Catalunya (CCiC), Pere Armora, defensa que la incorporació de sistemes constructius industrialitzats podria reduir fins a un 50% els terminis d'execució de les obres al Principat. Aquesta proposta es va presentar aquest divendres en una jornada organitzada a l'Square Studio d'Andorra la Vella, on s'ha debatut sobre com accelerar el procés constructiu davant dels elevats costos i els reptes meteorològics que afecten especialment les parròquies altes.

Armora explica que aquest model permet fabricar bona part de l'edifici en una planta industrial mentre a l'obra s'executen simultàniament les excavacions i fonaments. D'aquesta manera, quan finalitza la fase inicial, els components ja estan preparats per muntar-se immediatament, avançant molt més ràpidament que amb tècniques tradicionals.

> "Permet fabricar els components amb una precisió mil·limètrica i comprovar-ne l'encaix abans del muntatge", assenyala Armora. Aquesta capacitat de control és crucial en un mercat on les mesures solen resoldre's sovint directament a l'obra, augmentant el risc d'errors.

Un avantatge clau: la independència meteorològica i els costos

Un dels arguments més forts per aplicar aquesta tecnologia al Principat és que permet treballar independentment de les condicions climàtiques. A Andorra, on una part significativa del calendari constructiu es veu condicionada pel temps —sobretot a parròquies com la d'Encamp o La Massana—, aquest sistema garanteix continuïtat en el procés.

A més, els treballs de perforació i fonamentació són especialment complexos i costosos. En sistemes tradicionals, si aquesta fase s'allarga per problemes del terreny, tota la resta del projecte es veu afectat. Amb l'industrialitzada, aquests riscos es minimitzen gràcies a que les etapes estan menys encadenades.

Pel que fa al preu, Armora destaca una diferència notable: construir amb tècniques industrials a Espanya costa entre 700 i 800 euros per metre quadrat, mentre que en Andorra els costos superen els 2.300 euros/m². Aquest diferencial s'atribueix principalment a la manca de mà d'especialitzada local i a les particularitats del terreny.

La solució passa per produir els elements a Catalunya —on l'economia industrial està més desenvolupada— i traslladar-los posteriorment. Tot i que el transport té un cost addicional, Armora considera que el preu final pot continuar sent inferior al de fabricar íntegrament al Principat.

Aparcaments modulars: una alternativa flexible per a nous reptes urbans

Més enllà del habitatge residencial, la construcció industrialitzada també ofereix solucions innovadores com els aparcaments modulars desmuntables. Aquest tipus d'estructures permeten instal·lar edificis de fins a cinc o sis plantes en només quatre o cinc mesos.

A diferència dels aparcaments convencionals, que poden requerir prop de dos anys de construcció i una inversió difícilment recuperable si la propietat no té continuïtat, aquestes estructures es poden muntar i desmuntar en un termini curt per traslladar-les a altres ubicacions.

> "Ha despertat interès a Andorra", afirma Armora. De fet, hi ha ja dos o tres projectes d'aquest tipus en fase d'estudi que podrien avançar ràpidament si es decideix donar-l'los impuls oficial.

Resistència al canvi i la necessitat de coordinació

Malgrat els avantatges tècnics i econòmics, Armora reconeix que l'implantació d'aquest model a Andorra encara no és àmplia. Ho atribueix en part a una certa "resistència al canvi" i a la prudència davant d'un sistema diferent del tradicional.

També apunta que hi ha hagut males experiències amb projectes industrialitzats en el passat, circumstància que pot generar desconfiança entre els actors locals. Per això, insisteix que és fonamental estudiar bé tot el procés —des de la fase inicial fins al lliurament de les claus— i entendre com s'han de coordinar fabricació, transport i muntatge.

La construcció industrialitzada no només ofereix una via per abaratir costos sinó que representa un canvi estructural necessari en el sector immobiliari andorrà. Si es superen les barreres culturals i logístiques, podria convertir-se en l'eina clau per respondre a la crisi de l'habitatge assequible.