Més gent coberta per la prestació del 100% a la Sanitat Andorrana

Les dades oficials de la Comissió Andorranca de Seguretat Social (CASS) revelen un creixement significatiu en el nombre de persones que accedeixen al màxim suport econòmic per als seus tractaments sanitaris. A 30 de juny, l'entitat pública comptava amb 5.962 beneficiaris registrats d'aquesta prestació especial, una xifra que representa un increment del 0,81% respecte al mateix mes de l'any anterior.

Dins d'aquest total, hi ha 77 persones residint a l'estranger, la qual cosa evidencia també la dimensió internacional dels serveis sanitaris andorrans. L'evolució d'aquests números no és només estadística; reflecteix una realitat on cada any més ciutadans necessiten que el sistema públic assumeixi íntegrament els seus costos mèdics.

Qui accedeix a aquesta cobertura?

L'anàlisi de les demandes permet identificar clarament per què la CASS ha d'assumir aquestes despeses. Els motius es distribueixen principalment en quatre grups demogràfics i econòmics:

* Usuaris sense prou recursos: Aquest és el grup més numeroso amb un total de 1.187 peticions. Es tracta, per definició legal, d'aquelles persones que no disposen dels mitjans necessaris per pagar els seus cures.

* Invalides: Segueix en segon lloc la categoria de les invalideses amb un total de 1.029 casos registrats.

* Pensió de Solidaritat: Un altre bloc important correspon a qui percep aquesta pensió, sumant també 1.027 persones.

A banda d'aquests tres grups clau, hi ha un quart contingent format per aquells que ja disposen automàticament d'una cobertura total degut a la naturalesa de la seva malaltia o al cost prohibitiu del seu tractament específic. Aquest grup suma 1.087 persones.

Un impacte econòmic creixent per a l'erari públic

El pes financer d'aquesta prestació sobre el pressupost de la CASS és considerable i està en ascensió sostenida durant els primers mesos del 2026. Al llarg del primer semestre, les despeses derivades d'aquestes cobertures totals han arribat als 4,58 milions d'euros.

Aquesta xifra suposa un augment del 2,4% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Mentre que la despesa històrica per a aquest concepte es situava al voltant dels 4,47 milions d'euros fa un any, ara els recursos públics s'estan consumint més ràpidament.

Desglossament del cost segons motiu de demanda

Si analitzem on se'n van aquests diners exactament, la jerarquia de despesa és clara:

1. Tractaments cars i malalties amb cobertura automàtica: Aquesta categoria lidera el consum econòmic amb una xifra que supera els 1,4 milions d'euros. Són casos on la tecnologia o l'urgència mèdica imposen un cost elevat.

2. Invalideses: Representen gairebé mig milió de despesa addicional, concretament uns 959.000 euros.

3. Pensió de Solidaritat: Aquest grup genera una despesa d'uns 652.000 euros.

4. Falta de recursos econòmics: Finalment, el cas dels ciutadans que demanen la cobertura per no tenir diners només suposa un cost de 564.000 euros, tot i ser el grup amb més volum de demandes absolutes en termes numèrics.

Aquests dades, extrets directament de la memòria de tancament del primer semestre publicada per l'entitat, confirmen que la sanitat pública ha d'afrontar pressions creixents tant demogràfiques com econòmiques.