La justícia andorrana descarta que hi hagi proves del delicte

El Jutjat d’Instrucció Especialitzada 2 ha desestimat l'ampliació de la querella contra el tinent coronel Basilio Sánchez Portillo per un presumpte delicte de falsedat documental. La resolució, publicada recentment i citada mitjançant El Mundo, qüestion directament el fonament de les acusacions impulsades per entitats com l'Institut dels Drets Humans d'Andorra.

Segons la instructora, els suposats indicis només existeixen «en els arguments dels querellants». La decisió administrativa rebutja que hi hagi base indiciària per sostenir que el comandament policial va fabricar informació falsa sobre Banca Privada d'Andorra (BPA) i la va enviar als Estats Units amb l'intent de provocar-ne la caiguda. No es nega que Sánchez Portillo transmetés dades al FinCEN, però sí que s'escau qualsevol qüestió sobre si aquesta informació era deliberadament manipulada.

> «El relat presentat no va acompanyat d'elements objectius que permetin sostenir l'existència del delicte»

Aquesta resolució judicial contradiu la narrativa construïda pel grup conegut com les clavegueres o fontanera, liderada per Leire Díez. Aquestes acusacions formaven part d'un relat intern que situava el fiscal anticorrupció espanyol José Grinda al capdavant d'una operació fictícia per desestabilitzar l'entitat andorran.

El cas dels 30 milions i les dades de Banco Madrid

Dins del context més ampli, s'investiga el presumpte desviament d'uns 30 milions d'euros en subvencions públiques concedides a Espanya dins l'anomenat cas Hanta. Aquesta investigació també ha involucrat empresaris com Javier Pérez Dolset i excomissaris de govern.

Una altra línia acusadora apuntava que un policia de confiança del fiscal Grinda hauria viatjat fins Andorra per endur-se les dades dels 30.000 clients de Banco Madrid, filial andorrana de BPA. Tanmateix, els antecedents judicials demostren que la sol·licitud d'aquesta informació responia a un requeriment formal de la justícia espanyola després que el Banc d'Espanya intervingués l'entitat.

La Batllia ha confirmat que no hi havia ni tan sols indicis que aquest moviment fos fruit d'amenaças o coaccions contra els responsables locals. Per tant, la versió de les clavegueres sobre un enclavament criminal a Andorra es manté sense suport fàctic.

Intent de suborn al fiscal Grinda i operació Catalunya

La trama també incloïa una acusació greu: el presumpte intent de suborn del grup contra José Grinda. Aquestes accions s'emmarcaven en una querella més àmplia que assenyalava figures polítiques com Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz.

Segons la interlocutòria del jutge Santiago Pedraz al cas de les clavegueres, es va produir un contacte el 27 de febrer del 2025 entre Grinda i el periodista Pere Rusiñol. La documentació intervinguda incorpora anotacions que fan referència a una possible contraprestació econòmica d'uns 300.000 euros.

Grinda va rebutjar la proposta, oferint-li un lloc de treball a l'estranger i informació comprometedora sobre el seu superior Alejandro Luzón. Després de veure Grinda, Rusiñol va comunicar a Díez que «no hi havia aigua», segons interpretacions del jutge.

Aquests fets continuen sota investigació judicial diferent de la querella andorrana arxivada pel Jutjat d'Instrucció Especialitzada 2. La causa, inicialment instruïda per Arturo Zamarriego, va passar a l'Audiència Nacional el setembre del 2026.

Context institucional i recurs al Tribunal de Corts

La decisió de la instructora està impugnada pel Institut dels Drets Humans d'Andorra davant el Tribunal de Corts. Aquest recurs ha estat admès a tràmit, mantenint oberta la discussió sobre les responsabilitats penals en un procés que encara no s'ha tancat definitivament.

La investigació continua centrada en determinar si hi havia una organització vinculada a Leire Díez i Santos Cerdán intentant obstaculitzar procediments judicials. Tot i això, fins al moment, les decisions del Jutjat d'Instrucció Especialitzada 2 mantenen la presumpció d'innocència respecte als acusats de falsedat documental.