L'eixam demogràfic canvia el paisatge lingüístic d'Andorra
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha reconegut que les últimes xifres sobre l'ús del català mostren una caiguda preocupant. No obstant això, la titular ha insistit en no interpretar aquests dades sense tenir present el context demogràfic dels últims quatre anys.
> "Algunes de les dades són preocupants", ha afirmat Bonell, però també ha destacat que cal analitzar l'arribada massiva de residents procedents de països de parla castellana i la disminució del pes de la població d'origen portuguès i francès.
Aquesta transformació social és una interpretació compartida pel coordinador del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó. Aquest expert ha posat xifres concretes a aquesta realitat que està modificant el teixit lingüístic local.
La població argentina, per exemple, ha passat de 1.149 persones el 2021 a unes 3.200 residents el 2025. En paral·lel, la comunitat colombiana ha crescut significativament, passant de 343 a 1.655 habitants en el mateix període.
Aquest canvi demogràfic planteja reptes nous per als municipis i institucions del país, ja que l'augment dels veïns castellanoparlants altera les estadístiques sobre la vitalitat de la llengua pròpia. La rellevància d'aquests fets rau en el fet que defineixen el futur immediat de la cooficialitat i els serveis públics a Andorra.