Una obra francesa s'emporta el primer lloc

Mirin a baix. A *Au soleil d’Andorre la Vieille*, que és realment la placeta Monjó, sembla que en qualsevol moment n'hagi de sortir Àngel Pla, qui durant dècades hi va tenir el seu taller.

Aquest oli de Jean Bouchez (1905-1983), pintat l'any 1933 i amb colors terrossos que recorden una solarra caient a plom, ha estat comprat per un particular. Segons Benjamin, propietari del local al Doctor Nequi d'Andorra la Vella, no va ser el primer quadre en vendre's durant l'exposició *100 anys de pintura andorrana*, sinó que es tracta del primer que s'emportà aquell dia.

> –I vols que et digui una cosa? L'hauria pogut vendre deu vegades, que són les que me'l van demanar.

L'obra ha tingut un èxit rotund des de la inauguració. Tot i ser especialment apreciat pels seus paisatges bascos, Bouchez va deixar aquí una obra amb cert aire meridional que no havia estat vista abans als Valls Neutres.

Una col·lecció històrica fora del circuit habitual

La pena és que si no van tenir la previsió de desfilar per la Modern Art del Benjamin, a Doctor Nequi d'Andorra la Vella, potser han deixat escapar una bona oportunitat. Aquesta exposició reunia una trentena llarga d'obres que l'artista ha anat col·leccionant des que es va instal·lar entre nosaltres fa dues temporades.

Lluny del circuit dels artistes catalans com Miró o Picasso, Bouchez va rebuscar al mercat francès per trobar rareses inèdites. Va vestir aquest quadre amb un grapat de peces majors de Saumell i de Galobardes. La pena és que si no van passar per la Modern Art ho tindran difícil, perquè *100 anys* ja ha tancat.

Un èxit que confirma les expectatives del col·leccionista

Segons Benjamin, totes les obres venudes s'han quedat a casa dels particulars. Totes, menys un Galobardes. Així que no és impensable que alguna vegada acabin veient de nou la llum.

El mateix Benjamin tenia especial estima per la tela de Bouchez perquè era la més antiga de les obres localitzades fins al moment d'aparèixer *Port de Cabús*, l'oli de Charles Laffite del 1901, que també va volar immediatament. Altres peces destacades inclouen *Escaldes* (c. 1930) de Ludovic Guignoux i el *Sant Joan de Caselles* (1953) de Robert Magnier.

Està satisfet perquè s'ha complert els seus pronòstics: hi havia ganes de descobrir obra nova, no només Mirs o Utrillos. Hi ha curiositat, interès i col·leccionistes per a peces que aporten un testimoni singular sobre aquella Andorra dels anys 40, 50 i 60.

De passada, *100 anys de pintura andorrana* li ha servit per obrir mercat en aquest altre escalafó de la pintura. N'hi haurà més amb tota probabilitat. Però la de Nadal torna a territori conegut, amb una escenografia que recrearà els grans salons del París de principi de segle XX i, de moment, dues patums confirmades: Chagall i Buffet.

Tot això es va produir a la petita galeria de Doctor Nequi. El meu amic Benjamin no es moca amb mitja màniga.