Els preus continuen pujant a Andorra, tot i que l'Índex de Preus de Consum (IPC) ha frenat una mica aquest setembre. La variació anual s'ha situat al 4,5%, tres dècimes per sota del registre d'agost (4,8%). Aquesta xifra amaga un escenari complex: mentre alguns sectors es baraten, altres continuen tirant cap amunt la canasta de consum.
Quina és l'explicació real?
La caiguda anual no ha estat uniforme. El motor principal del descens ha estat el grup vestit i calçat, que creix menys respecte al mateix mes de l'anterior, així com una certa recuperació en els preus del sector salut.
Però hi ha qui fa front a la inflació: els grups de transport destaquen per contribuir positivament a l'augment general. En menor mesura, també ho fan els aliments i les begudes no alcohòliques. Aquestes categories són clau per entendre perquè el cost de viure segueix sent un tema d'esgotació.
El xoc mensual és més dur del que sembla.
Si mirem només la variació durant aquest setembre, els preus han pujat l'1%. Aquest salt es deu fonamentalment a dos factors: el final dels períodes de rebaixa en roba i calçat (que fa que les etiquetes tornin al seu preu real) i l'augment simultani als transports i als aliments.
El context europeu no és millor.
Andorra no actua aïlladament. A Espanya, el setembre ha portat la inflació fins al 4,9%, una xifra que podria arribar als 5% si es confirma l'augment respecte d'agost (que estava en un 4,3%). França juga amb números més baixos del 3%, tot i registrar també un repunt de sis dècimes respecte al mes anterior.
Per què importa això a la ciutadania?
Aquestes xifres no són només estadístiques per als economistes. Per a les famílies andorranes, significuen que el poder adquisitiu segueix erosionant-se cada dia. Mentre els governs i institucions analitzen dades macroeconòmiques, la realitat del carrer es tradueix en factures més cares de transport i compres diàries amb menys marge.