L'INH crida a actuar davant el silenci sobre els avisos de no renovació

Marta Alberch, directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge (INH), ha fet una crida explícita al ciutadà perquè informi immediatament si rep cartes del propietari que pretenen rescindir un contracte o imposar noves condicions. Segons la responsable, el "degoteig" d'aquestes consultes és constant i s'ha intensificat recentment.

> "N'estem rebent, i potser n'estem rebent algunes més que abans, no ho puc negar", manifesta l'alcalde de la institució pública.

Tanmateix, el problema rau en la opacitat: molts avisos arriben sense passar per les oficines administratives o es tracten només telefònicament. Això impedeix a l'Administració quantificar realment quants casos de no renovació s'estan produint fora del control oficial.

El risc d'un volum ocult de rescissions

Les xifres revelen una discrepància alarmant entre la teoria i la pràctica. Si es calcula que hi ha uns 24.000 contractes que teòricament podrien ser rescindits l'any vinent, el volum real de consultes rebudes no s'alinea amb aquesta xifra tan elevada.

L'estudi intern indica que només entre una trentena i una quarantena de les 300 consultes mensuals mitjanes fan referència a pròrrogues o condicions previstes per la nova llei. Això suggereix que gran part dels intents d'abús o rescissions silenciosos no queden registrats.

La necessitat de controlar els preus i evitar "la trampa del fill"

La importància d'aquest registre rau en la lei del règim jurídic aplicable als contractes vigents per al període 2027-2030. Aquesta normativa estableix límits estrictos perquè els preus de lloguer puguin incrementar-se només dins uns paràmetres definits, tant si es manté el llogater com si canvia.

> "Cal comunicar a l'Administració les cartes que s'estan rebent per part de la propietat", insisteix Alberch. >

Sense aquesta notificació, els inquilins corren el risc d'incomplir la norma involuntàriament amb la frase: *"perquè com que no ho diuen no m'acabaran sancionant"*. A més, és crucial notificar les comunicacions sobre la recuperació del domicili per a ús propi o familiar. Això permet vigilar activitats sospitoses conegudes com "la trampa del fill", on el propietari recupera l'imoble sota pretext d'ús personal per després posar-lo al mercat multiplicant-ne artificialment el preu.

Una corresponsabilitat crítica

La directora de l'INH subratlla que aquestes consultes sobre la qüestió representen només un 7 o 8% del total rebut. La resta es perd en el silenci administratiu. L'instituciona demana una actitud de "corresponsabilitat" i "solidaritat": els llogaters han d'informar per evitar que aquells que incompleixen la norma continuïn fent-ho sense control, arribant a perjudicar altres persones.

Informar no és només un compliment legal; és una eina de defensa col·lectiva. Si ningú denuncia l'abús inicial, el sistema es veu desbocat i els límits legals del preu permeten que continuïn escalant sense cap fre real.