L'insomni, una batalla silenciosa que afecta a molta gent
Mentre els carrers d'Andorra es tornen tranquils amb l'arribada de la nit, hi ha llars on comença per moltes persones el veritable repte diari: agafar el son. L'insomni és una preocupació universal i silenciosa que afecta a aproximadament un terç de la població mundial.
> "Aproximadament un terç de la població mundial dorm malament", afirma Eduard Estivill, president de la Clínica del Son i especialista en medicina del son.
L'especialista identifica més de deu tipus d'insomni i més de 40 causes diferents que el poden provocar. Des dels estímuls digitals a les xarxes socials, passant per l'excessiu consum de cafeïna o begudes energètiques, fins a problemes psicològics com la depressió, l'estrès o l'ansietat.
Què és realment el trastorn del son?
El doctor defineix l'insomni com un "trastorn del son caracteritzat per dificultats per agafar el son, romandre adormit o despertar-se massa d'hora i no poder tornar a adormir-se". El més habitual és el que es coneix com insomni condicionat, una situació temporal vinculada al desenvolupament de la jornada diària.
> "En funció de com encarem el nostre dia tenim una nit o una altra", subratlla Estivill.
Aquesta realitat no és exclusiva d'Andorra. El Joan, un jove andorrà de 19 anys, lamenta que la seva capacitat per dormir depèn directament del que fa durant les setmanes: "depèn de les setmanes i del que faig durant el dia", confessa quan li costa fins a dues hores adormir-se. Gabriel Montoya, també resident al Principat, recorda els seus mals horaris d'adolescent on dormia intercaladament una hora abans de despertar-se, la qual cosa repercutia negativament en les seves tardes.
La depressió és un dels factors clau; segons Estivill, el col·lectiu adolescent és especialment propens a tenir problemes de son davant els múltiples estímuls actuals. Montoya va haver d'un tractament durant quatre mesos per superar la seva depressió infantil i millorar les seves hores de descans.
Les conseqüències diàries del mal dormir
No aconseguir un bon son té repercussions immediates en l'activitat quotidiana. L'especialista alerta sobre efectes com el cansament crònic, la somnolència excessiva, irritabilitat, mal humor i fins i tot pèrdua de concentració o memòria.
> "El son és un taller de reparació i restauració de tot el que gastem durant el dia", recalca Estivill.
És important destacar que l'insomni no és hereditari per si mateix; la manera d'ésser sí que pot ser-lo. Les persones més autocrítics, responsables o propenses a donar voltes i anticipar ansietat solen emportar-se aquest neguit al llit, interferint en la qualitat del seu descans.
Diferències individuals en les necessitats de son
Cada persona té requisits diferents d'hores de son segons l'edat. Un nadó necessita 11 hores per tenir bona salut, un adult entre vuit i nou hores, mentre que una persona gran pot estar bé amb sis.
> "Un nadó ha de dormir 11 hores, una persona gran, sis, i un adult, vuit", explica l'especialista.
La Joana, dona andorrana superior a setanta anys, té la seva rutina estable des fa dos anys com vídua: només agafa el son entre les dotze del migdia i tres de la matinada. Tot i això, ja està acostumada i utilitza aquest temps per netejar casa, fer gimnàstica o mirar televisió.
Solucions farmacològiques vs canvi d'hàbits
A Andorra, lluny del mite de comptar ovelles, una opció habitual són les càpsules de melatonina. Des d'una farmàcia a la capital es confirma que poden vendre fins a vint pots diaris d'aquesta substància natural que actua com somnífer sense generar dependència.
La María José, resident andorrana de 40 anys originària d'Espanya, ha deixat de prendre pastilles després de experimentar millors resultats. Igualment ho fan Gabriel i Joan segons la seva pròpia declaració: "Ara, però, soc capaç d'adormir-me sense necessitat de prendre pastilles".
Altres persones han optat per canvis en el seu estil de vida recomanats mèdicament. Fiorella va deixar les píndoles i ara practica més activitat física durant el dia: "a poc a poc em vaig cansant", explica com resultat d'aquest nou hàbit.
> "Al final, allò que és més bàsic és el que funciona de veritat".
Per a Estivill, la clau rau en identificar la causa concreta i personalitzar el tractament. No és igual abordar l'insomni causat per un neguit constant que aquell derivat d'un trastorn depressiu.