L'Institut de l'Habitatge preveu gairebé doblejar la recaptació per als pisos del parc públic

L'Institut Nacional d'Habitatge (INH) ha tramitat el pressupost anual davant del Consell General amb una trajectòria que marca un canvi radical en l'equilibri econòmic de la gestió pública. La institució calcula assolir 1,7 milions d'euros en ingressos per als anys 2026 i 2027, xifra que suposa un increment del 23,09% respecte al pressupost anterior.

Aquest augment no és només nominal; reflecteix una expansió real de l'oferta d'habitatge assequible. A finals de 2026, el parc ja comptarà amb 261 pisos destinats a lloguer accessible. La projecció per al proper any esdevé encara més significativa: s'estima que entraran en servei un total de 34 immobles finalitzant projectes pendents i uns altres 150 edificis mitjançant el concurs per la compra d'edificis existents. Aquest moviment portaria el parc públic a superar les 400 unitats, consolidant una xarfa que inclou 20 habitatges de protecció pública addicional i 10 destinats específicament a emergències.

> "Es passa dels 876.000 euros previstos al 2026 a 1,64 milions... És a dir, gairebé més del doble"

La diversificació de la base impositiva és clau per entendre aquesta pujada tan abrupta. Els ingressos provindran principalment de l'aplicació de l'IPC previst (3,1%) als contractes vigents i de les noves adjudicacions. El càlcul s'ha basat en rendes reals cobrades el 2026 per edificis ja ocupats —vuit d'aquests estan completament plens— i estimacions futures per a nous blocs com la Borda Nova I, el complex Ribasol o l'antic hotel Àrtic. De fet, s'espera que el bloc B del Ribasol sigui el màxim generador de fluxos amb prop de 268.000 euros, seguit per la Borda Nova (240.000) i Tobira (229.000).

Tanmateix, aquesta bonança financera es veu contrarestada per un creixement exponencial en les despeses operatives. La partida de personal augmentarà un 23,6% fins als 485.000 euros, motiu pel qual l'INH ha previst contractar dues noves persones com a supervisors o conserges. De manera encara més crítica, la categoria de béns i serveis saltarà un 37,8%, arribant als 1,146 milions. Aquests recursos destinats al manteniment, les assegurances i la neteja són indispensables per a una flota d'immobles que creix ràpidament.

El resultat final és un escenari de suficiència pressupostària. L'institut espera cobrir totes les seves despeses amb els propis ingressos, eliminant així la necessitat de sol·licitar transferències corrents al Govern —que per a enguany havien requerit uns 354.000 euros— i limitant-se només a una xifra mínima de capital de 65.000 euros destinada exclusivament a millora informàtica i conservació d'infraestructures.